14 d'abril: aniversari incòmode per a la monarquia
El calendari de vegades juga males passades i la casualitat ha volgut que l'últim incident relacionat amb la monarquia espanyola, el tret al peu accidental del fill gran de la infanta Helena i Jaime de Marichalar, coincideixi amb la data del 14 d'abril, 81è aniversari de la República. El cert és que, ni a Espanya ni a Catalunya, l'arribada de la República figura entre les prioritats dels ciutadans ni dels principals partits polítics. Tot i així, és evident que la monarquia espanyola passa pel seu pitjor moment des de la restauració borbònica.
El cas Urdangarin ha fet un mal evident. No només pel fet que un membre de la família reial s'hagi aprofitat presumptament de la seva posició per fer negocis bruts i embutxacar-se quantitats ingents de diners públics, sinó perquè resulta difícil de creure que el rei Joan Carles i el seu entorn no en tinguessin cap notícia. El fet que l'any 2006 demanessin al marit de la infanta Cristina que abandonés la presidència de l'Instituto Nóos i marxés als Estats Units, arran de la publicació de les primeres notícies comprometedores, indiquen que la Zarzuela era coneixedora, o almenys temia, que els negocis del gendre del rei els acabessin esquitxant.
D'ençà que va esclatar l'escàndol, la casa reial ha fet esforços per ser més transparent, i així s'ha sabut, per exemple, que el sou del monarca és de 300.000 euros anuals i el del príncep Felip la meitat. Tot i això, dues decisions del govern de Rajoy han contribuït a augmentar la desconfiança ciutadana cap a la institució. D'una banda, l'exclusió de la Casa del Rei dels requisits inclosos a la llei de transparència. I, de l'altra, l'exigua retallada d'un 2% en l'assignació que rep la casa reial en uns pressupostos que, a tall d'exemple, preveuen una caiguda de la inversió del 40%.
La monarquia, ara per ara, no sembla en perill. Però del respecte inicial s'ha passat a una indiferència generalitzada i, cosa que és més simptomàtica, a fer-la matèria preferent de programes d'humor.
