Publicitat
Publicitat

DIETARIVV

14 d’agost: L’antipujolisme

ÉS CURIÓS: en el debat polític català d’avui, mentre el pujolisme es pot donar del tot per desaparegut, l’antipujolisme continua sent l’explicació i la causa de moltes actituds. Ha demostrat més capacitat de perdurar l’antipujolisme que no pas el pujolisme. Una actitud que va néixer per oposició, a la contra, ha sobreviscut a allò amb què s’enfrontava. En el món sobiranista, el salt a l’independentisme va ser el final del pujolisme. Els motors del sobiranisme actual no són epígons del pujolisme, ni per edat ni per orígens ideològics. En canvi, hi ha polítics i intel·lectuals, formatejats en l’antipujolisme en temps de la guerra freda catalana, que s’han quedat en aquell esquema i interpreten la realitat actual i s’hi posicionen a través d’una polarització de fa vint anys. Per a ells, que no han girat full, que són exactament allà on eren, l’independentisme actual és la reencarnació maliciosa del pujolisme. I s’hi oposen amb la mateixa visceralitat emocional que ja tenien en temps de la guerra freda. En una determinada generació, encara en actiu, formada en l’antipujolisme militant, oposar-se agrament a l’independentisme, encara que sigui al costat del PP, els sembla la continuïtat lògica de tota la seva vida. El món ha canviat. Ells, no.

Riure, malgrat tot

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT