Va de debò
L’extrema dreta es consolida fins i tot a Suècia, el partit neofeixista de Meloni pot governar a Itàlia amb la complicitat de la dreta presumptament liberal que té el vistiplau del Partit Popular Europeu, el populisme de dretes ja està instal·lat al Regne Unit, i a Espanya el PP ja dona per descomptada la normalització de Vox. Tot plegat a l’aguait del que passi als Estats Units en els pròxims dos anys. Un retorn del colpista Trump i la seva banda situaria el país en la via d’un conflicte civil de conseqüències imprevisibles. I només són alguns ítems d’una llarga llista. La sortida del poder de Merkel, que sempre va mantenir la distància amb l’extrema dreta, ha acabat de desbocar la dreta europea. El neofeixisme ja forma part de la família. I no és anecdòtic, és un canvi de fons.
El liberalisme econòmic vol alliberar de límits el diner i s’està carregant el liberalisme polític. S’acaba així amb la ficció que eren parella. Les noves relacions de forces en el poder econòmic –de manera simplificada podríem parlar del pas dels burgesos als rics, de la classe a l’elit– agreugen les distàncies en la societat i provoquen una mutació que arrossega diversos sectors de la ciutadania a la irritació patriotera.
Les fractures generades des de la crisi del 2008 (que la pandèmia i la crisi de la guerra i les seves conseqüències econòmiques no han fet més que ampliar) han estat espai fèrtil per al populisme de dretes, amb la incorporació d’una part significativa de la gent jove. És la convergència del ressentiment dels desemparats amb la insolència dels que, amarats d’ideologia meritocràtica, creuen que tenen dret a tot. Entre la por i la inseguretat dels uns i la fatxenderia dels altres –el diner com a mesura de totes les coses– s’ha anat covant un espai propici a l’autoritarisme postdemocràtic. Molts perdedors han caigut a la trampa. I com que cada cop se’l combat amb la boca més petita anem directe a la seva normalització.
El panorama és pervers. ¿Estem disposats a impulsar una revitalització de la democràcia adequant-la als temps que corren? ¿O és que alguns ja la donen per amortitzada i es dediquen a neutralitzar-la utilitzant el populisme de dretes com a força de xoc? Atrapats en el nostre propi joquet, no badem, que va de debò.
