Qui defensarà el comerç d'aquí
Avui ens carreguem de raons per defensar el model de comerç català, però queda per veure qui el defensarà. Des de l'ARA ho farem, informant-ne i provocant un debat que hi aprofundeixi per estalviar-nos demagògies que s'emboliquen amb la llibertat (d'horaris) per afavorir interessos de grans grups. I els consumidors, que tenim drets, haurem d'assumir que tenim deures, responsabilitats. És el més esperançador del món que ve, que el comprador sàpiga que l'acte de compra és un acte de suport, que les nostres eleccions condicionen el futur de les marques, dels negocis. Però per poder decidir, per tenir la llibertat d'apostar per un tipus de comerç, ha d'existir. No cal ser gaire suspicaç per entendre que no hi ha una demanda real, tal com està d'aturat el consum, que faci necessari tenir obert cada dia. I que els comerços petits i mitjans no s'ho podran permetre. És més, tampoc els surt a compte als més grans, però en el seu cas és una inversió. Es poden permetre el luxe de perdre diners un temps, si cal, fins a eliminar la competència. Per tant no és llibertat d'elecció, és liquidar un tipus d'emprenedor, quan més de moda està lloar els emprenedors. Ens la juguem molt, per salvar el petit comerç, caldrà ser valents per plantar cara, coherents en les decisions de compra i profunds en els arguments perquè la batalla dialèctica no serà gens fàcil.
