Els deliris d’un ‘geni estable’

INCERTESA. Els Estats Units són avui la força més impredictible de l’escena global. Pocs mesos després de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca, un professor nord-americà em deia resignat que era una qüestió de temps, que aviat el nou president s’adonaria que “el caos i la inexperiència són dolentes per a ell a llarg termini i acabaria confiant en els experts”. També en això, els experts s’equivocaven. En aquests mesos, Trump ha empetitit encara més el búnquer del seu cercle de confiança -reduït al nucli del negoci familiar-, ha convertit la paranoica conspiració dels mitjans de comunicació i les seves presumptes fake news en l’únic argument possible contra les crítiques mediàtiques que el persegueixen des de l’elecció, i ha hagut de sortir a defensar el seu estat de salut mental amb l’infantilisme de declarar-se -com ho faria un nen- el més millor : un “geni molt estable”, un “estudiant excel·lent” de la “millor escola” i que va fer “milers i milers de milions” amb els negocis.

En el món superlatiu de l’home que té el botó nuclear “més gran i més poderós”, la distorsió de la informació és l’arma més poderosa, i el nepotisme, la corrupció i l’exercici despòtic del poder sotmeten la política nord-americana i internacional a una prova d’estrès constant. Degradació de les institucions, i divisions i ferides entre els republicans a només uns mesos de començar la batalla per les eleccions del novembre, que podrien retornar el control de la Cambra de Representants als demòcrates.

PODER. Ja fa temps que el mite del Somni Americà té més de llegenda que de realitat als Estats Units. És un eslògan més. “Avui a les zones més pobres dels EUA és possible trobar tres generacions d’una mateixa família que no han treballat mai”, explicava fa mesos Arthur Brooks, un dels pensadors del republicanisme nord-americà. D’aquesta Amèrica que creu que “la gent no necessita més benestar sinó ser més necessaris al mercat laboral”. L’Amèrica que no va veure més alternativa que votar la provocació antiestablishment d’un ofensiu milionari novaiorquès. Una marca. Un producte televisiu ataronjat. Un home de negocis que renegava del business as usual. El primer any de Trump al poder ha estat suficient per posar en marxa la demolició controlada d’un ordre internacional que els Estats Units s’havien construït a mida.

La seva victòria demostra que el poder és avui més fàcil d’obtenir però també més fàcil de perdre. El món polític de Trump està ple de jugadors clandestins, interessos privats, fòbies personals i poders estrangers que intervenen directament en la política nord-americana. Només cal seguir la investigació del fiscal especial Mueller o les polèmiques afirmacions de l’antic assessor de Trump, Steve Bannon, en el controvertit llibre del periodista Michael Wolff, per entendre-ho. I, després, hi ha el president. El Trump fora de tota lògica. El comandant en cap d’uns Estats Units en transició. El líder d’una Casa Blanca convertida, segons un testimoni recollit per Wolff, en una “guarderia per a adults”.

LEGITIMITAT. Trump és un factor d’incertesa per a aquest 2018. És el màxim exponent d’aquest món amb nous espais buits de lideratge global, que ara ocupen altres autocràcies. I amb buits d’alternatives polítiques, ocupats pel populisme. Trump no és el “geni estable” d’un món inestable, sinó el poder disruptiu que dinamita una arquitectura mundial, desigual i qüestionable. “És per això que molts dels tuits del president són tan alarmants. El problema no és que la seva política sigui de vegades qüestionable, sinó que ho siguin el seu enteniment i autocontrol”, piulava el president del Consell per a les Relacions Internacionals dels EUA, Richard Haass, després d’un quants missatges incendiaris de Trump.

A pocs dies del seu primer aniversari a la Casa Blanca i del primer discurs de l’estat de la Unió, Donald Trump és avui un president irat i a la defensiva. Obligat a provar la legitimitat de la seva victòria i la seva capacitat per governar. Convertit en un nou Neró -com el descriu The New Yorker - que encén el món a cop de tuit.

Més continguts de