ABANSD’ARA
Opinió 27/01/2021

Sobre la democràcia (1926)

JOAN CREXELLS 1926
2 min
Sobre la democràcia (1926)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDel text de Crexells (Barcelona, 1896-1926) aparegut a La Publicitat (28-I-1926) avui fa noranta-cinc anys. És l’últim article assagístic que va publicar abans de morir, molt jove a causa d’una intervenció quirúrgica errònia. Era un intel·lectual de formació pluridisciplinària, representativa del Noucentisme: filosofia, llengües clàssiques, dret, estadística.

[...]

La crisi de la democràcia, s’ha dit, no és veritablement una crisi de principi, sinó pròpiament una crisi de tècnica de Govern i de l’administració. És en el Parlament, en el Govern i en el conjunt de l’administració on hi ha els defectes que són principalment, segons molts, defectes d’adaptació dels òrgans de Govern a les exigències dels temps actuals. Al nostre entendre, aquest punt de vista és cert, però la manca d’adaptació no és tant a la realitat dels problemes que es presenten com al principi mateix de la democràcia. En el millor cas, els Governs són elegits democràticament, però, en general, la conducta no és democràtica. El Govern, àdhuc en els països d’organització democràtica, usa i abusa del seu poder. Com a conseqüència d’això, la lluita dels partits en els Parlaments és una lluita per obtenir i usar i abusar del Poder. Això és la causa, potser, de la crisi del parlamentarisme. Per a resoldre la crisi del parlamentarisme, molts han concebut una forma d’elecció del Parlament i unes atribucions d’aquest que responguessin a les agrupacions econòmiques o d’altre ordre de l’Estat. Voldrien una mena de Parlaments especialitzats, nomenats i constituïts per especialistes. Però la majoria de les qüestions de l’Estat són qüestions de conjunt. Malgrat que per algunes qüestions secundàries sigui possible i àdhuc aconsellable recórrer a òrgans especialitzats, per a les qüestions essencials de l’Estat el Parlament general, elegit per tots, és indispensable. És més aviat en la democratització del Govern que cal cercar el remei a la crisi del parlamentarisme. Si el Govern respongués exactament a l’ideal democràtic, no solament s’evitaria l’abús de força de la minoria -que això en els països de primera classe ja es produeix per obra de les eleccions-, sinó que s’evitarien els abusos de força de la majoria. I aleshores les lluites dels Parlaments que fan estèril aquesta institució no es produirien o es produirien en una forma diferent: no es lluitaria pel Poder, sinó que es lluitaria per l’aplicació de les pròpies idees. La majoria governaria segons el principi del respecte a les minories i les minories reconeixerien el dret a governar de la majoria. Els dos mals de l’actual Parlament, obstrucció i abús de força, desapareixerien. Hem de reconèixer que això és un ideal al qual és difícil d’arribar, i, sobretot, en el qual és difícil de romandre. Diuen que els sants pequen set vegades cada dia. Els Estats demòcrates pequen contra la democràcia moltes més vegades. Està en la realitat humana que la perfecció no sigui possible. La democràcia té un aspecte moral i, com a tot problema moral, la seva tragèdia és que s’imposa com un imperatiu categòric i que és un imperatiu categòric impossible de realitzar del tot.

stats