La democràcia digital

Cada vegada hi ha més consciència que amb la revolució digital (i jo sempre hi afegeixo: i amb l’explosió de la connectivitat) s’estan produint canvis notables en la nostra manera de viure, i per tant també en molts aspectes del funcionament del sistema democràtic. La tardor del 2017 la Fundació Lluch, amb la col·laboració de l’Obra Social La Caixa, va organitzar al Palau Macaya un cicle de sessions titulat Democràcies violentades, i ara acabem d’inaugurar un nou cicle amb una visió complementària del tema. Voldria fer uns comentaris sobre l’impacte de la digitalització en alguns dels elements fonamentals dels sistemes democràtics: representació, participació, informació i llibertat.

1. Elecció de representants i participació directa. Actualment els ciutadans deleguen la seva sobirania en persones que ells elegeixen perquè els representin, i deixen a les seves mans la capacitat de prendre moltes decisions que els afecten. Només cada 4 o 5 anys expressen la seva satisfacció o rebuig a l’actuació dels seus representants. La digitalització permetrà millors mecanismes de votació, més simples i més còmodes. Però sobretot permetrà que els elegits tinguin millors capacitats de transparència i de rendició de comptes, i donarà una gran facilitat per fer consultes periòdiques i conèixer l’opinió dels ciutadans sobre temes concrets.

Si s’organitza i es controla adequadament, s’eliminarien en bona part les incerteses que actualment vivim al voltant de l’opinió pública, l’opinió publicada en els mitjans, l’opinió de les xarxes i l’opinió de les enquestes, totes elles útils però fàcilment deformades per interessos diversos, i massa sovint utilitzades per polítics de forma poc responsable.

Sovint es demana una participació més directa en les decisions públiques. Digitalment això és molt més fàcil. Hauríem d’evitar, però, que es confongui participació i deliberació amb decisió. Mentre seguim en una democràcia representativa, els elegits són els responsables de les decisions, excepte quan formalment s’organitza una participació directa i vinculant, que ha de tenir unes normes i unes garanties de participació diferents de les d’una simple consulta. Penso que la digitalització permetria aconseguir un augment de la participació per poder donar més fiabilitat als resultats.

2. La qualitat de la informació. El valor dels resultats, sigui d’unes eleccions o d’una consulta vinculant o no, està molt condicionat per la participació i la qualitat de la informació de què disposen els que voten. No hi ha dubte que la digitalització pot aportar un extraordinari increment de la informació, però també introdueix amenaces sobre la seva qualitat. La capacitat de generació, d’emmagatzematge i de distribució s’ha elevat a cotes increïbles, però la capacitat de processament i de manipulació fa cada vegada més difícil seleccionar, valorar i assimilar amb garanties una informació.

El problema és que en el món de la comunicació es barreja contínuament informació i opinió. La realitat és una i l’opinió és plural. Vaig més al fons: la realitat és una, la percepció de la realitat pot ser diversa, i l’opinió és legítimament plural. En barrejar -tant els polítics com els mitjans, imprudentment o amb plena intenció- aquests tres elements es cau en el relat, en la mentida i en la confusió. He defensat sempre que en l’actual estructura dels mitjans de comunicació, la informació ha de ser rigorosa, i l’opinió, diversa. Rigor significa objectivitat -els fets són els fets-; no significa que tothom hagi de veure les coses de la mateixa manera, però sí que s’expliqui des de quina perspectiva es veuen. Quan l’opinió és molt esbiaixada és que està massa condicionada per la perspectiva. Per descomptat, quan es tracta d’un mitjà públic l’opinió ha de ser plural.

El rigor permetria reduir notablement la utilització de la mentida en el debat polític i evitar la desorientació de la gent. Darrerament ho hem contemplat en el Brexit i en l’elecció de Trump. També ho estem patint a casa nostra. En els tres casos, les conseqüències són preocupants...

És per això que és urgent aprofitar els grans avantatges de les eines que tenim a l’abast per construir un marc institucional i legal que modernitzi els actuals mecanismes de la democràcia, ampliant, millorant i regulant la participació ciutadana i evitant tant com es pugui tots els intents de manipulació política que s’està demostrant que permeten aquestes eines.

3. Ciutadania i llibertat. Fa uns anys el nou escenari digital i les xarxes van suposar un enorme esclat d’esperança en la llibertat personal. És bo, però tinc por que pugui tenir conseqüències no volgudes en el sistema democràtic. Podria ser que, per absència o lentitud d’una nova regulació, i sota l’aparença de més llibertat, el que hagi aparegut sigui una nova situació de dominació per part d’uns nous poders polítics i econòmics, cada vegada més globals i més difícils de controlar. En tal cas pot ser que visquem no en més llibertat sinó en un engany.

Més continguts de