Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe l’editorial de 'La Publicitat' (2-II-1926), mitjà que dirigia llavors Martí Barrera (la Bisbal d’Empordà, 1889 - Barcelona, 1972). Pel tema tractat i pel to preceptiu és probable que l’escrivís Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), expert en política internacional i un any després director d’aquell diari, el més culte i avançat del seu temps.
[...]
L’actual crisi de la democràcia dona un major interès als problemes d’ordre doctrinal i tècnic que la pràctica del règim democràtic planteja. És evident que les aplicacions concretes del principi democràtic pateixen de defectes [...]. No hem d’exigir la perfecció en política, ni en cap altre aspecte humà. [...] La democràcia és, no pas la instauració del règim perfecte, ans bé l’obtenció, en cada moment i en cada lloc, del major acostament possible a l’ideal del govern polític. El democratisme és una idea tendencial, realitzable en part, una part que hem de tendir a augmentar i a estendre. Per això trobem de gran actualitat les discussions que hi ha a Suïssa respecte a les fórmules pràctiques de la democràcia. Ara mateix, en el cantó de Basilea-rural es procedeix a la parcial revisió de la Constitució cantonal. Els punts importants a resoldre són : a) si el referèndum ha d’ésser facultatiu o obligatori; b) si la qualitat de funcionari i eclesiàstic ha d’ésser incompatible amb els càrrecs polítics electes; c) si l’Església ha d’ésser completament separada de l’Estat; d) si el sufragi femení ha d’ésser general de bon principi o bé ha de començar per limitar-se a algunes matèries per a arribar gradualment a la generalitat. Cada un d’aquests punts mereix un comentari detingut. Comentarem el primer punt, o sigui el del caràcter que ha de tenir el referèndum. Ja és sabut que el referèndum consisteix en una votació popular sobre un projecte de llei aprovat pel Parlament. En el referèndum facultatiu, aquesta intervenció popular només es realitza quan ho demana un nombre considerable de ciutadans. En el cas contrari, la llei és tot seguit executiva. Al costat del referèndum hi ha el dret d’iniciativa que consisteix, no ja en l’aprovació o desaprovació del projecte votat pel Parlament, sinó en la demanda, per part del poble, d’una nova llei o disposició. [....] En realitat, el sistema del referèndum i de la iniciativa no és plenament democràcia directa, i molt menys quan el referèndum és facultatiu, o millor dit, excepcional. En aquest cas tenim, no ja la democràcia directa normal, sinó la democràcia representativa amb possibilitat d’intervenció popular directa; podríem designar-la, en estil una mica professoral, amb els següents mots: democràcia representativa controlada pel poble. Mentre que en la democràcia representativa pura el poble no té altra missió sinó la de triar els seus legisladors, en la democràcia representativa controlada el poble pot intervenir, com un gran tribunal d’apel·lació, o com una veu iniciadora en la feina de fer les lleis. [...] Aquells països de condicions socials, històriques i geogràfiques anàlogues a les de Suïssa, el sistema del referèndum i de la iniciativa és molt recomanable. Ho és assenyaladament en la vida municipal, que és l’esfera més adequada per a les intervencions directes de la multitud dels ciutadans.
