La democràcia de l'embut
Pepiño Blanco, que ve a ser com el professor Tragacanto del govern d'Espanya, va declarar ahir que hauria estat una cosa agradable "compartir amb els ciutadans" la reforma constitucional (és a dir, votar-la en referèndum), però que això no s'havia pogut fer per falta de temps. Una explicació convincent, a fe.
De fet, tot el que han donat a conèixer fins ara tant el PSOE com el PP sobre la reforma de la Constitució espanyola a la ciutadania consisteix en una boira baixa i espessa de desinformació que s'acosta molt perillosament a una estafa pura i simple. Sense consens parlamentari, sense adduir més motius que algunes vaporoses referències a la "gravetat" del context econòmic i sense consultar les autonomies ni la resta de partits polítics. I fent passar com a extremament urgent una reforma que no entrarà en vigor fins a l'any 2018.
I, per si tot això fos poc, sense referèndum "per falta de temps". Si en vols més, para el cabàs. No sé vostès, però jo m'estimaria molt més que per una vegada fossin sincers i diguessin obertament que la voluntat popular és una nosa que prefereixen obviar, no fos cas que a la massa ignorant se'ns en anés la bola i votéssim (com va passar a França o a Holanda amb aquell altre pegat del tractat constitucional europeu) que no. Ves quin compromís, aleshores.
Posats a fer, es podrien abstenir de convocar eleccions i anar-se rellevant per torns al govern. O ben pensat, i en vista del respecte que ens demostren, podríem abstenir-nos nosaltres de participar-hi.
