Un derbi per a l’Espanyol, un partit per al Barça

Periodista I EscriptorFa tot just uns dies, bona part de l’afició de l’Espanyol demanava la destitució de Quique Sánchez Flores. Ahir, l’equip del tècnic blanc-i-blau va derrotar el totpoderós Barça, la primera ensopegada dels de Valverde des de l’estiu. I l’Espanyol va doblegar el seu màxim rival -en l’altra direcció, la frase no serveix- perquè va fer cas, i de quina manera, a Quique. L’entrenador reclamava en la prèvia un equip “fort i agressiu”, i ho reblava amb una sentència que els seus jugadors van complir fil per randa: “Prefereixo acabar el partit amb quatre grogues que amb cap”. Dit i fet. Fins i tot en això s’hi van aplicar: van acabar amb quatre targetes després de repartir a tort i dret durant els 90 minuts. Això sí, amb l’inestimable ajuda de De Burgos Bengoetxea, bàsic perquè els periquitos complissin la petició de Quique, que va saber transmetre al grup el que volia.

Per als jugadors de l’Espanyol el d’ahir era un derbi. Amb majúscules. El partit marcat en vermell. El duel en què els aficionats no perdonen la tebiesa. Se’ls veia en la mirada. En cada acció. En cada falta envoltaven hiperventilats l’àrbitre. De cara a l’espectador neutral o del mateix aficionat del Barça, l’aposta de l’Espanyol costa d’empassar. Interrupcions. Faltes. Duresa. Jugar a penalitzar l’error rival. Però -i ho diu un defensor convençut del bon joc per arribar als resultats-és el que havia de fer l’Espanyol per aconseguir alguna cosa contra aquest Barça. Tot això també forma part del futbol. Ens agradi més o menys, quan coneixes la grandesa de qui tens davant -bàsicament Messi, perquè ahir estava envoltat d’Aleix Vidal, Denis, Aleñá i Paulinho-, has d’assumir la teva inferioritat i minimitzar riscos. Pot sonar mesquí, un plantejament d’equip petit, però ara mateix hi ha tanta distància entre els dos clubs que la diferència només es pot escurçar a base de cames, cor i -em dol dir-ho- alguna puntada de peu que agafi l’àrbitre en un dia generós o poruc. Després, esclar, has d’encomanar-te a Diego López, l’home que va recordar als seus que això era un derbi quan el Barça l’estava convertint en un partit més, l’escenari on l’Espanyol mai podia vèncer.