14/12: “Ni Goebbels s’hauria atrevit a tant, i sé el que em dic”

Llegeixo una declaració de Jorge Fernández Díaz contra un espot de Democràcia i Llibertat que demana fer proselitisme independentista als sopars de Nadal. Diu Fernández Díaz: “Ni Goebbels s’hauria atrevit a tant en la seva propaganda, i sé el que em dic”. No he vist l’anunci i no sé si l’encerta o fica la pota. Parlo de la reacció del ministre. No em sorprèn això de fer servir Goebbels com a terme de comparació, acusar als catalanistes de nazis, banalitzar d’una manera llastimosa el que va ser de veritat el nazisme, i Goebbels. M’emprenya -i més per solidaritat amb les víctimes del nazisme que per catalanista- però ja no em sobta. Ha esdevingut un clàssic. El que em sorprèn és la coda final: “i sé el que em dic”. Normalment, quan algú diu “sé el que em dic”, “sé de què estic parlant” vol dir que es considera una opinió autoritzada, que en sap molt. Aquest “i sé el que em dic” de Fernández Díaz ¿vol dir que és un especialista en Goebbels, que l’ha estudiat molt, que té una autoritat especial per parlar sobre ell? Diria que el ministre de l’Interior ha tingut un lapsus. I deia Freud que a través dels lapsus s’escapen veritats que l’inconscient preferiria tenir amagades.