Despertin-se
L’ampliació de l’aeroport del Prat es podia fer o no. Hi ha qui creu que era una oportunitat d’impulsar el creixement econòmic que no es podia perdre. I hi ha qui pensa que era una aposta contradictòria amb el model de desenvolupament desitjable: els comuns, la CUP i altres estan celebrant el fracàs. Hi ha raons a favor i en contra. Però el que no pot ser és perdre-ho per indolència o per incompetència, que és el camí directe cap a la irrellevància. El govern català havia entrat en el joc. Decau la proposta i fan cara de sorpresa. Què han estat fent aquests dies decisius?
Sembla evident que costa agafar el ritme i els criteris de la governança després d’anys amb un peu a Palau i un altre al carrer. Des de la seva arribada, Pere Aragonès ha insistit que cal demostrar eficàcia i resultats. De moment, el govern espanyol els ha col·locat una gran llufa. Badaven? Sorprèn la cara que els ha quedat als dirigents catalans, i sorprèn que no es vegi cap determinació per intentar forçar el president Sánchez a rectificar una maniobra carregada de segones intencions. Una claudicació que denota escassa confiança en les pròpies forces.
L’autèntic fiasco és que el tema del Prat s’hagi dirimit sense cap intervenció ferma del govern català: mig a favor, mig en contra. Esperem que serveixi perquè caigui la bena dels ulls als que encara creuen que seguim en l’estela de l’1-O. Entre Procés i pandèmia, el país porta una càrrega considerable a sobre. I el pitjor que pot fer el Govern és situar-se en un terreny erm entre la gestió i la militància. El govern espanyol va plantejar l’oferta embolicada amb un paper que deia 1.700 milions, pensant que així la feia irresistible. I ara la imatge és que la incompetència del govern català ha fet perdre la rifa. Precisament, perquè no ha sigut capaç de ficar-hi cullerada i de fer-se seu el projecte.
El més positiu d’aquest incident és que ja gairebé ningú s’ha resignat amb la consigna de ritual: és culpa de Madrid. Gronxar-se en els tòpics de sempre cada cop té menys rèdit. I pot convertir-se en malaltia crònica dels nostres dirigents. Despertin-se. Hem entrat en una altra fase que demana finesa política.
