El dia dels Innocents

La tria de J. M. CasasúsAla vigília del dia dels Innocents, després de les dues de la tarda, circulaven els xicots pels carrers de la ciutat, penjant llufes als vestits de les dones, essent més cautelosos de posar-les a les capes dels homes, per por de rebre. L’endemà, en què es commemora la inhumana matança d’infants nats a Betlem i en tot el territori de la Judea, la quitxalla, penjant draps i figures de paper, fulles de col o el que els ve a mà, als vestits dels transeünts, canten després satisfets: “La llufa! la llufa!”. I això dura fins a les dues de la tarda d’aquest dia, en els carrers de la ciutat. En quant a les persones majors, es diverteixen procurant enganyar a algun minyó o minyona, fent-lo anar a cercar els motllos de fer neules o altres objectes, per la qual cosa se’ls fa burleta, després de feta la caminada i fatigats del pes que han transportat dintre d’un sac. Altres innocentades eren fetes perquè, segons la frase popular: “El dia dels Innocents tot està permès”. Caldria preguntar: -Què té a veure tot això amb la degollació dels Sants Innocents?