El dia que Rajoy no va mentir

Van dir que no hi hauria rescat i han complert, a la seva manera: negant que ho sigui quan ha arribat. La premsa internacional en diu així, però De Guindos insisteix a matisar que no és el que sembla. Això sí, aquesta vegada ningú no podrà acusar Rajoy d'haver mentit: no va comparèixer. Guarda forces per a l'Eurocopa. Dues realitats decebedores: l'enèsim intent de posar paraules equívoques a una situació d'emergència i l'absència vergonyosa del president espanyol en un dia tan crític, cosa que en confirma la covardia i el condemna a passar a la història de la mediocritat. (Per contrast, Mas va donar la cara.) Hi ha més fets inquietants. Em preocupa molt que la xifra sigui tan escandalosament rodona. A banda de ser alta (gairebé 2.500 euros per cap), té tants zeros que no cal ser premi Nobel d'economia per deduir que no és precisa, que no respon a auditories fines sinó a un càlcul a cop d'ull per començar a destapar catifes i veure quines sorpreses s'hi amaguen. O sigui que els 100.000 milions tenen molts números de ser insuficients. I simbolitzen una doble comptabilitat irritant. En el dia a dia de tothom comptem gairebé els cèntims, retallem amb esforços i sacrificis per quadrar centenars i milers d'euros, i quan es parla de la banca es puja de 10.000 milions en 10.000 milions, o es passa de 40.000 a 100.000 milions en una tarda.