El dia de la vergonya

Dos anys després i tants esdeveniments més tard es commemora el segon aniversari de l'1 d'Octubre, el dia que ningú dels que el van viure oblidarà, amb les càrregues policials contra els votants del referèndum. Dos anys després i amb suspensió de l'autonomia i unes quantes eleccions incloses, el problema que Catalunya representa per a Espanya no només no ha desaparegut sinó que amenaça amb desbordar-se en les pròximes setmanes.

Malgrat les aparences i la capacitat coercitiva de l'Estat, continua l'empat d'impotències. La de l'Estat, que té el poder però no aconsegueix fer desaparèixer dos milions de persones que han desconnectat d'Espanya, i la del sobiranisme, que no ha aconseguit implementar la República que els seus líders havien anunciat. Aquest dimarts el president Quim Torra prometia "avançar sense excuses cap a la República catalana" i feia una crida a la desobediència civil, pacífica i no-violenta. A la mateixa hora, Pedro Sánchez amenaçava amb l'aplicació del 155 i Rivera i Casado l'animaven a actuar contra l'autogovern sense necessitat de passar pel Senat. Pendents de la sentència, el temps de la política responsable continua suspès i el futur immediat depèn dels jutges i de la capacitat de mobilització d'una opinió pública que sembla fatigada, però és perseverant en les convocatòries sobiranistes, en el seu civisme i en un vot consistent. Dos anys després, el que no sabem és qui va donar l'ordre de carregar ni qui la va aturar. Potser se n'avergonyeix.