Diakhaby, una víctima castigada en lloc de ser protegida
BarcelonaFins quan seguirem deixant passar oportunitats per condemnar el racisme al futbol? L’incident entre Cala i Diakhaby és un nou tren perdut per al futbol espanyol, on el missatge enviat portes enfora és que cal prioritzar el negoci; on la sensació que queda és que la possible víctima no va ser protegida. Tot al contrari, va quedar sol a la graderia, mirant amb els ulls moixos com continua el partit en què ell denunciava haver rebut un atac racista.
Juan Cala afirma que no va dir res greu. Diu que potser va ser un malentès, que potser Diakhaby no va entendre bé una frase pensant que era un insult racista. I, de fet, encara no hi ha cap prova contra Cala. El vídeo que s’ha mogut per les xarxes no correspon al moment de l’agressió verbal. És posterior, quan el valencianista Gabriel Paulista anava cridant a l’àrbitre la frase que Diakhaby afirmava haver sentit en contra seva. I sense cap prova, és la paraula d’una persona contra una altra. Cala, doncs, no hauria de ser sancionat, perquè la justícia funciona així. Sense prova, no hi ha delicte.
El judici públic, però, l’ha perdut. Per haver esperat dos dies a parlar, com si esperés estar segur que no apareix cap vídeo; per les excuses, sempre iguals quan algú s’amaga, i perquè cap persona que ha sigut futbolista pot explicar-se la reacció de Diakhaby. Ho he preguntat a uns quants exjugadors i tots ho veuen igual. ¿Per quina raó un futbolista del València, que ja no s’hi juga gaire, a la Lliga, perd els papers a la primera part d’un partit que va 1-1? Diakhaby es va sentir humiliat, insultat, i va alçar la veu. I ningú el va protegir.
Aquesta és la gran oportunitat perduda del futbol espanyol: no tenir un protocol per actuar en aquests casos. Quan a la Lliga de Campions els futbolistes del Basaksehir turc van afirmar que el quart àrbitre del partit al camp del PSG havia fet servir la paraula negre d’una forma incorrecta, el partit es va suspendre amb el suport dels futbolistes francesos. Ben cert és que va ajudar que el culpable no fos un futbolista, per posar d’acord els dos clubs, però el partit no es va acabar llavors. Les autoritats van investigar el cas uns dies i el van acabar després. Aquesta hauria pogut ser una solució: no acabar el partit de Cadis, prendre’s uns dies per investigar el cas mirant els vídeos i finalitzar-lo uns dies després. En lloc de prioritzar acabar el partit en aquell moment, hauria sigut millor posar per davant les persones. Si Diakhaby i Cala tenien versions oposades, calia aturar-ho tot, perquè l'acusació era massa greu. Hauria sigut una manera senzilla per enviar un missatge important al món i deixar clar que es prioritza la lluita contra el racisme, sense haver de mullar-se en el moment. Dir que el partit s'atura sense expulsats, per analitzar les imatges. No va ser així. La imatge que va donar la volta al món va ser Diakhaby a la graderia, en lloc d’un estadi buit.
