Un diari sencer il·lustrat amb acudits de Perich

PROP DE SETANTA acudits de Perich il·lustraran l’ARA de diumenge, que reivindica l’humor del grandíssim ninotaire just el dia que fa 20 anys de la seva mort. La generositat de la seva filla Raquel cedint-nos el material, ara que ella i en Kap en treuen un llibre d’homenatge, ens ha tingut uns dies regirant tot un arxiu i constatant la seva vigència. Sense caducitat, titulen el llibre que li dediquen. I vull deixar clar que la sensació d’anar veient acudits del Perich i anar comprovant que podrien ser perfectament la vinyeta del dia és molt molt estranya. En primer lloc, confirma la seva lucidesa, el seu talent, intencionalitat i capacitat d’entendre les entranyes del món. I, en segon lloc, entristeix perquè és una prova que el nostre dia a dia continua sent tan injust, cruel i absurd com ell el va saber dibuixar. Per a la portada hem triat un autoretrat en què ell està treballant, assegut sobre una bomba de les de tebeo. És evident que ho fem perquè aquest humor que ens fa lliures és massa sovint víctima d’atacs de tota mena, des de la censura fins a la salvatjada patida pels de Charlie Hebdo. Aquesta edició que voldríem que fos de col·leccionista aborda la història de l’humor català, també la situació al món, i aprofundeix en la figura de Perich. És una manera d’expressar que l’humor ens salva, ens fa lliures. I quan aneu passant pàgines tindreu la sensació que hem viscut preparant-lo. Fa dies que a la redacció ens els anem mirant i diem “que bo”. La prova de resistir el pas dels anys és només a l’abast d’un geni creatiu que sembla que s’enreia de l’actualitat però s’enreia de la condició humana. Per això no caduca: dibuixant ninots d’aparença simple ens retrata tots els racons de l’ànima.