La dictadura del futbol
Dimecres eren les cadenes autonòmiques de l'Estat les que feien el partit de Champions. Tenint en compte l'audiència d'aquests partits, la resta de cadenes van optar per endarrerir el seu prime time i esperar que s'acabés el partit per jugar les seves cartes. Però amb el que no comptaven era amb la pròrroga i la tanda de penals del Madrid. A Antena 3 van oferir un resum llarguíssim dels episodis emesos de Con el culo al aire . Com que van fer curt van optar, descarats, per repetir l'episodi de la setmana anterior (que a sobre acabàvem de veure resumit). ¿Es pot demostrar menys interès per l'audiència? ¿Es pensen que els seguidors de la sèrie són tontos? ¿O que no tenen memòria? Potser si es tractés d'una sèrie de culte en què un segon visionat aportés nous descobriments en la trama es podria tolerar, però tractant-se d'una ficció tan primària és gairebé una tortura. A Cuatro van endarrerir al màxim l'emissió del reality Perdidos en la tribu . Per fer-ho van sotmetre l'audiència a un bucle inacabable del concurs El cubo . Es va fer tan etern que fins i tot les proves del joc van perdre qualsevol gràcia. Més que un concurs semblaven treballs forçats. A Telecinco havien d'emetre la segona part de Carmina , el biopic de Carmina Ordóñez. Gràcies a una tertúlia prèvia que insistia en els maltractaments i la mort de la Divina (que ja interessen tan poc com el biopic ) van poder endarrerir l'emissió del capítol, que es va acabar passades les dues de la matinada. Ens prenen el pèl.
La competència pel liderat de les cadenes perjudica sobretot els espectadors, especialment els que no tenen cap interès pel futbol. Aquest esport té sotmesa la graella a una tirania absoluta de la qual no es pot fugir ni lluitar. Per no perdre seguidors a favor del futbol ofereixen unes alternatives de mínims. O potser ho hem d'entendre com la nit que ens conviden a apagar la tele. No està malament que de tant en tant ho tinguem en compte.
