Publicitat
Publicitat

La diferència entre empatar i firmar l’empat

Ernesto Valverde se n’anava del Camp Nou resignat perquè tenia “la sensació” que al Barça se li havien escapat dos punts. Creia que l’equip havia fet mèrits per guanyar, que havia controlat el partit i havia creat moltes més ocasions que el rival. De raó no n’hi faltava. El Barça va enviar dues pilotes al pal i tres rematades van sortir fora pels pèls. Per si no n’hi hagués prou, l’àrbitre va anul·lar per fora de joc inexistent un gol a Suárez i Umtiti es va lesionar en l’acció de l’empat del Celta.

Però sobretot, Valverde estava molest perquè l’equip en cap moment havia firmat l’empat, per més desgràcies que li haguessin caigut a sobre. El Barça va atacar fins a l’últim sospir, buscant sempre els tres punts, conscient que en qualsevol d’aquests atacs el rival et pot enganxar en un contraatac i ser ell qui acabi guanyant el partit.

És en aquest detall que rau la diferència: en el com. Perquè qualsevol equip pot dir que ha buscat la victòria fins al final al·legant que al descompte el davanter ha rematat una pilota centrada, mentre que la resta del partit s’havia dedicat exclusivament a no fer concessions en defensa. El Barça, en canvi, es va dedicar a acular el Celta, a no deixar-lo sortir, a pressionar bé per recuperar ràpid i seguir atacant. El gol no va arribar per poc, potser per mala sort. Però mai per falta de mèrits.

Una cosa similar va passar a Mestalla, diumenge passat, i havia passat unes setmanes abans al camp de l’Atlètic de Madrid. Com va passar al novembre al camp de l’Olympiacos i, fins a cert punt -perquè l’empat ja servia per ser primer de grup-, al del Juventus. Després del desastre de la Supercopa, el Barça encara no ha perdut cap partit. Són 21 enfrontaments invictes comptant Lliga, Copa i Champions.

Es pot discutir el joc -que és notablement millor els últims dies-, es pot parlar de Paulinho o d’Alcácer, destacar la projecció de Denis o l’estancament de Deulofeu. Però difícilment es podrà dubtar de la fam d’aquest equip. No és cosa nova, però convé recordar-ho en dies que s’empata encara que els jugadors no haurien firmat l’empat.

Etiquetes

Més continguts de

Riure, malgrat tot
PUBLICITAT
PUBLICITAT