La difícil decisió de Puigdemont
El sentit de la responsabilitat és la qualitat que més permet identificar els bons líders polítics. Quan van mal dades sempre hi ha un moment en què s’ha de triar entre l’interès personal o de partit i l’interès col·lectiu. I això últim demana assumir la realitat i, si cal estratègicament, assumir els costos de decisions impopulars. El Parlament celebrarà aquest dimarts un altre ple que necessitarà mirada a llarg termini. Ens podem trobar en una situació similar a les hores en què, després d’estar a punt de convocar eleccions, es va declarar una DUI simbòlica en forma de resolució parlamentària; una DUI aprovada sabent que no es recorreria al carrer per no posar en perill els ciutadans davant d’un Estat disposat a tot per aturar el Procés. Carles Puigdemont va tenir la pressió d’alguns dels seus que no s’hi jugaven res i la de les 155 monedes de plata. Va ser assenyalat pels puristes que tan lleugerament acusen de traïció. Avui s’escriurà un nou capítol de la història i Puigdemont és qui realment té la decisió a les mans. Acompanyat de tres col·laboradors fidels a Brussel·les, amb el dolor d’estar aïllat de la família i amb la incertesa que comporta una lluita tan desigual, el candidat a la presidència té dret a intentar protegir-se del despropòsit jurídic de l’Estat. Però també caldrà pensar que cada dia de suspensió de la Generalitat és un dia de paràlisi i desconstrucció de les institucions. Que la presó no pot ser el destí de tota una generació política. Que els sacrificis no poden ser estèrils.
