Un any difícil del qual caldrà extreure les bones experiències

Aquest 2011 hem tingut de tot. Des d'un tsunami seguit de catàstrofe nuclear al Japó fins al rocambolesc escàndol sexual d'un dels homes més poderosos del món financer. Hi ha hagut revoltes als països àrabs que han provocat la caiguda de dictadors; indignats al carrer per reclamar més democràcia; retallades dràstiques de serveis i sous, i també -ho acabem de saber- pujada d'impostos; terroristes abatuts (Bin Laden) i terroristes vençuts (ETA); bodes reials i reials imputacions...

La llista de fets i personatges de l'any ha estat farcida de fites, però sens dubte el que ens ha tingut més amoïnats ha estat la crisi i la impotència dels polítics de tot arreu per donar resposta a la temuda i sembla que inevitable recaiguda en la recessió.

De les moltes incògnites que ens prepara el 2012, com sortirem d'aquesta nova vella crisi és la que està més a l'aire. Costarà esvair el núvol de grisor que durant els passats dotze mesos ha fet difícil que enmig de tants fets luctuosos veiéssim espurnes de llum.

I d'això també n'hi ha hagut. D'una banda, perquè la gent ha seguint estimant, rient, plorant... en definitiva, vivint i empenyent el país amb el seu esforç i il·lusió malgrat les perspectives apocalíptiques. De l'altra, perquè bona part del que ha passat ha tingut lectures positives. La Primavera Àrab, per exemple, ha posat a l'agenda les exigències de democràcia de molts països. Els indignats , tot i que les seves reivindicacions no s'han reflectit en les dues eleccions (municipals i generals) que ha guanyat per golejada el PP, han demostrat que els ciutadans no estan adormits. I la crisi de l'euro ha posat en evidència que ens cal més unió política per tirar endavant la Unió Europea.

Les previsions de cara a l'any que ve plantegen molts interrogants i alguna esperança. El 2011 ha estat l'any del fracàs de la política en majúscules, però ha sembrat les llavors perquè entre tots aconseguim que el 2012 recuperi el tron que els "mercats" li van robar.