09/08/2015

El difícil (o impossible) equilibri entre les dues Menorques

3 min
El difícil (o impossible) equilibri entre les dues Menorques

Amb la meva triple paternitat estrenada, he intentat aquests dies guaitar per alguna platja de Menorca. Amb limitacions, sense dubte, però l’instint de menorquí m’obliga a posar els peus al mar almenys una vegada per setmana. Així que he complert el deure que jo mateix m’he imposat. Diu l’Observatori Socioambiental de Menorca que aquests dies l’illa està més plena de gent que mai. Les platges més turístiques semblen els passadissos dels grans centres comercials el primer dia de rebaixes, i la carretera es transforma en una processionària de vehicles de lloguer amb turistes despistats consultant GPS que no inclouen obres faraòniques. Menorca viu la punta de la temporada turística, i és aquest el moment que tots ens resignem a viure a una illa que ens resulta estranya i on hi ha més gent de fora que d’aquí.

És el turisme, amb tots els seus avantatges i inconvenients. Menorca fa temps que es va entregar a aquest model econòmic, salvador de moltes famílies i que manté la prosperitat (o la supervivència) a moltes cases. Però clar, durant aquests dies, l’illa és una altra. Hi ha dues Menorques: la de l’estiu i la de la resta de l’any. Llavors, com equilibrem aquestes dues realitats? És la pregunta no resposta, l’equació no resolta.

Il·legal

El Consell de Menorca està a punt de clausurar un aparcament il·legal que la mateixa administració insular va impulsar anys enrere (amb el Govern del PP) per permetre més banyistes a la preciosa platja de Cala Turqueta, a Ciutadella. Em corregeixo a mi mateix. L’aparcament va ser promogut per permetre més vehicles aparcats prop de la platja. La capacitat de banyistes és la mateixa. Per molt que s’ampliïn aparcaments, l’estora d’arena és la mateixa i el nombre recomanable de persones que poden gaudir de la cala també és el mateix. El debat no és fàcil.

Les platges són, sense dubte, el principal reclam turístic de Menorca. Molts visitants viatgen fins a l’illa (amb els ja protocol·laris retards als vols) per poder gaudir d’un paisatge espectacular. Té sentit pensar que s’han de donar les màximes facilitats a tots aquests turistes per tal que puguin gaudir d’aquest reclam turístic. Però el reclam és limitat. L’espai és el que és. Les lleis de la física encara no ens permeten ampliar a gust del consumidor les platges menorquines i, per tant, Menorca necessita aclarir quin camí vol emprendre en aquest sentit. Aparcaments massius per a platges limitades?

La primera passa s’ha fet a Cala Turqueta. En faran falta més a altres espais amb situacions similars. Però açò implica iniciar un camí que s’ha de recórrer sent molt conscients de cap on condueix. La primera pregunta que sorgeix és: Què farem amb els turistes si els dificultem l’arribada a les platges? Quina alternativa els oferim? El nou Consell té (com diria una expresidenta) un bon repte al seu davant, i el té tota la societat menorquina, que ha d’encarar aquest debat amb valentia, visió de futur i generositat.

Amb aquesta discussió sobre la taula, els menorquins passem aquestes setmanes entre el ventilador i la sensació que el canvi que molts illencs van demanar el maig arriba a poc a poc. Menorca ja no envia fems a Mallorca. El problema a Milà s’ha solucionat. El pegat habilitat a la famosa cel·la E permet guanyar una mica més de temps, però igual que passa amb les platges, arriba el moment d’encarar el debat que menys agrada. Què fem amb les tones i tones de fems que els menorquins produïm? Ens serveix l’actual model? Els menorquins, per sort, vam descartar l’opció de la incineració i vam pensar a treure profit d’allò que llençam al poal de les escombraries. Però aquest camí que sobre el paper és el més indicat i el més respectuós amb el medi ambient és factible? La patata calenta torna a ser damunt la taula del nou Consell.

I tot i que aquesta calor ens fa perdre el seny i a vegades el criteri, els menorquins no oblidem la carretera general. És impossible fer-ho, quan circules entre Maó i Alaior. Mentre els operaris treuen llustre als suports de les estructures de les rotondes dissenyades pel PP, el temps passa i encara no sabem què passarà amb aquest projecte. Els nous governants es debaten entre el cor i el cap. El cor els demana aturar en sec el projecte. El cap els diu que no ho poden fer. Els contractes es firmen per complir-se i no es poden canviar així com així, menys encara si ets una administració. Un dels temes que, possiblement, més van impulsar el canvi polític a Menorca és també el tema més complicat que té ara mateix sobre la taula el nou equip de govern. Qualsevol solució no serà fàcil i segur que defraudarà alguns, per excés o per defecte. Estarem a l’expectativa.

stats