ara.cat

Els diagnòstics en públic de Messi sobre la situació del Barça són cada cop més freqüents, sincers i inquietants. El de dijous, instants després de perdre la Lliga matemàticament, va ser una crida a l’autocrítica global sobre la decadència en què va entrar l’entitat després de la consecució de l’última Champions fa cinc anys, que passa per Roma i Liverpool fins a arribar a aquesta temporada nefasta, de la qual encara no s’ha escrit l’últim capítol, en què no es tracta de les possibilitats d’èxit -gairebé nul·les- de l’equip a Europa, sinó de la supervivència de l’entrenador. El capità -com ja havia fet el seu amic Suárez- no es va estar d’assenyalar l’empitjorament -si era possible- de l’equip des de l’arribada de Setién, i va donar a entendre que no pot continuar ni un minut més a la banqueta. Un cop més, ens trobem davant la paradoxa que Messi es queixa que li atribuïm un poder que diu que no té però alhora pressiona públicament per fer valer el poder que sap que té, de manera que en els pròxims dies quedarà palès qui porta el volant de l’entitat.Abans d’anar al desenllaç cal dir que qui sigui que prengui la decisió ha de tenir molt clar que tornar a canviar d’entrenador tindrà un evident efecte beneficiós de cara a la Champions, com insinua Messi. Perquè altrament no tindria sentit abocar un club de la dimensió del Barça al ridícul de tenir tres tècnics en una mateixa temporada. Per al que sí que serviria destituir Setién ara seria per retratar de manera inequívoca els autèntics responsables de la misèria en què s’han instal·lat l’equip i el club: els futbolistes que continuen imposant els seus capricis com quan eren els reis del mambo i els gestors per haver dissenyat -o desconstruït- a còpia de desencerts i improvisació una plantilla que ja no és capaç ni de conservar l’hegemonia a la Lliga. Arribats a aquest punt, si el president -que s’ha estalviat mocadorades i pressió popular pel fet que ara es jugui a porta tancada- decideix prescindir de l’entrenador una setmana després d’haver-lo ratificat a TV3, avenint-se com fa un any al criteri del vestidor, només confirmarà que el volant no el du ell i, per tant, crec que hauria de plegar automàticament. En canvi, mantenir-lo implicaria un gest d’autoritat que no ha exhibit -com a mínim envers el vestidor- durant tot el mandat però que pot ser l’inici d’una batalla que sap que no pot guanyar. Un dilema sense cap elecció prou bona per evitar que tothom es convenci que el que passa al camp només és la conseqüència.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

El dilema del volant

Generositat o desafecció

La Rambla de Barcelona espera i desespera

Com es fa el filet de vedella al pebre verd? Recepta del cuiner Joel Castañé, del restaurant La Boscana

¿Em poden multar per fumar mentre condueixo?

“Oju”, amb les operacions