11/12/2017

La diplomàcia Trump i la fràgil estabilitat al Pròxim Orient

2 min

Donald Trump ho ha tornat a fer. Aquesta setmana ha encès els ànims a tot el món àrab per complir amb una promesa electoral. El president dels Estats Units ha acabat amb la fràgil estabilitat al Pròxim Orient reconeixent Jerusalem com a capital de l’Estat d’Israel i anunciant que hi traslladarà en els pròxims anys l’ambaixada nord-americana que ara és a Tel Aviv. Trump s’ha escoltat el seu gendre i assessor Jared Kushner, així com els republicans més durs i el lobi jueu ultraconservador per prendre aquesta decisió, i ha desoït els líders internacionals, la Unió Europea i les Nacions Unides, una vegada més fent gala del seu particular sentit de la diplomàcia.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hamàs va fer una crida als palestins perquè comencin una Tercera Intifada per protestar contra la decisió, i de moment ja hi ha hagut quatre morts i centenars de ferits. També hi ha hagut protestes a tot el món musulmà, des del Líban fins a Jakarta, i la Lliga Àrab i el govern de Palestina han trencat relacions diplomàtiques amb els Estats Units.

En aquest context, el president francès, Emmanuel Macron, va rebre ahir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Tot i que Macron va tornar a reiterar la seva “desaprovació” pel reconeixement de Trump i el va considerar “perillós per a la pau”, va reaccionar amb tebiesa quan va dir que “encara és massa aviat” per saber si aquesta decisió invalida Washington com a mediador en el procés de pau al Pròxim Orient, i que tot dependrà de la reacció de les parts.

La Unió Europea ha d’exercir el lideratge que se li pressuposa com a actor global i no hauria de desaprofitar aquesta ocasió per esdevenir un autèntic mediador en el conflicte. El futur de la Unió Europea com a actor rellevant en la geoestratègia mundial dependrà en bona mesura del paper que faci en conflictes com el d’Israel i Palestina, i això passarà per la unitat o aparença d’unitat després de la desastrosa notícia del Brexit. Cal una Europa forta per fer front a la parcialitat del president Trump, que si un impeachment no ho impedeix, seguirà fent-ne de les seves, com ara autoritzar l’ús de bombes de dispersió, un armament prohibit per un tractat internacional del 2008 que han signat 102 països. Els EUA s’havien compromès a vetar-les, i ara Trump se n’ha desdit.

stats