Publicitat
Publicitat

L’EDITORIAL

La diplomàcia Trump i la fràgil estabilitat al Pròxim Orient

Donald Trump ho ha tornat a fer. Aquesta setmana ha encès els ànims a tot el món àrab per complir amb una promesa electoral. El president dels Estats Units ha acabat amb la fràgil estabilitat al Pròxim Orient reconeixent Jerusalem com a capital de l’Estat d’Israel i anunciant que hi traslladarà en els pròxims anys l’ambaixada nord-americana que ara és a Tel Aviv. Trump s’ha escoltat el seu gendre i assessor Jared Kushner, així com els republicans més durs i el lobi jueu ultraconservador per prendre aquesta decisió, i ha desoït els líders internacionals, la Unió Europea i les Nacions Unides, una vegada més fent gala del seu particular sentit de la diplomàcia.

Hamàs va fer una crida als palestins perquè comencin una Tercera Intifada per protestar contra la decisió, i de moment ja hi ha hagut quatre morts i centenars de ferits. També hi ha hagut protestes a tot el món musulmà, des del Líban fins a Jakarta, i la Lliga Àrab i el govern de Palestina han trencat relacions diplomàtiques amb els Estats Units.

En aquest context, el president francès, Emmanuel Macron, va rebre ahir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Tot i que Macron va tornar a reiterar la seva “desaprovació” pel reconeixement de Trump i el va considerar “perillós per a la pau”, va reaccionar amb tebiesa quan va dir que “encara és massa aviat” per saber si aquesta decisió invalida Washington com a mediador en el procés de pau al Pròxim Orient, i que tot dependrà de la reacció de les parts.

La Unió Europea ha d’exercir el lideratge que se li pressuposa com a actor global i no hauria de desaprofitar aquesta ocasió per esdevenir un autèntic mediador en el conflicte. El futur de la Unió Europea com a actor rellevant en la geoestratègia mundial dependrà en bona mesura del paper que faci en conflictes com el d’Israel i Palestina, i això passarà per la unitat o aparença d’unitat després de la desastrosa notícia del Brexit. Cal una Europa forta per fer front a la parcialitat del president Trump, que si un impeachment no ho impedeix, seguirà fent-ne de les seves, com ara autoritzar l’ús de bombes de dispersió, un armament prohibit per un tractat internacional del 2008 que han signat 102 països. Els EUA s’havien compromès a vetar-les, i ara Trump se n’ha desdit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT