El director / El president
El director
Un director de diari és una persona que sap moltes coses. Algunes, fins i tot, les pot arribar a publicar. Un director de diari és un valent que està més sol del que sembla. Un director de diari és un romàntic que creu que contra la crisi del periodisme cal més periodisme. Un director de diari és un ciutadà que veu la realitat en forma de portada amb dos titulars i una gran foto. Un director de diari és algú que ha de decidir què pensa sobre cada esdeveniment rellevant de la realitat. Un director de diari és algú que sap que l’autèntica llibertat és criticar els propis. Un director de diari és algú que no mira els anuncis, els compta.
Un director de diari és un coixí entre la redacció i els interessos del mitjà. És algú que intueix el joc sibil·lí del poder, però s’hi agenolla menys del que el poder voldria. És algú que ha de posar a la balança les idees de la propietat de l’empresa i les dels seus lectors, i escriure 56 pàgines. Un director de diari és algú que se’n va a dormir orgullós del producte que entrarà a rotativa i que, quan es lleva, ja té tres trucades de protagonistes agreujats. És algú que sap que, quan acomiada un columnista, ha fet un enemic per a tota la vida. Un director de diari és el professor d’una aula on tots els alumnes pensen que els té mania. Un director de diari ha de mirar Twitter recordant que no és paraula de Déu. Un director de diari és un periodista que ha entès, a contracor, que la premsa ja ha perdut el monopoli de la informació. Un director de diari és algú que ha après que els mitjans ja no són periòdics sinó continus. És algú, a més a més, que ha d’anar a tertúlies i no pot semblar més enze que el col·lega de la competència. Un director de diari és Carles Capdevila. Ara, director fundador, que vol dir que es va inventar aquest diari i que l’ha marcat amb creativitat, optimisme i mirada sensible. El tarannà Capdevila.
El president
Un president del govern és algú que sap moltes coses, i les utilitza, gairebé totes, en benefici propi. Un president del govern llegeix els diaris i només hi troba mentides que l’esparveren. És algú que té por de les preguntes perquè no sap les respostes. És algú que no s’ha adonat que només els poders dèbils tenen por de la crítica. És algú que endevina que no està collat per l’oposició sinó pels companys de partit. És algú que pateix perquè els ressentits sense càrrec no comencin a piular. És algú que mentre els socis europeus li demanen suport contra el terrorisme internacional ell es fa el sord, no fos cas que li desguitarressin unes eleccions que té a la cantonada. O potser és que, per falta d’idiomes, ni tan sols caça el que li diuen. Un president del govern és algú que a la mitja part d’un Madrid-Barça jugat en un búnquer amb 3.000 policies, no diu res de l’homenatge a França i només se’l veu suar per si a la segona part podran remuntar el partit. És algú que en comptes d’anar a un debat electoral, se’n va a la ràdio a comentar el Tour de França o els partits de Champions. És algú que, finalment, quan ha vist que dos milions de catalans voten independència, s’ha ensumat que té un problema. És algú que, per contrarestar tants anys sense fer res, ha sabut trobar una solució que li sembla intel·ligent i definitiva. És algú que ni tan sols s’adona que tancant l’aixeta del finançament escanya tot un país. És algú que no veu que, amb aquesta mesura greu i perversa, en comptes de restar sobiranistes en crea uns quants milers més. El president del govern espanyol és Mariano Rajoy. I, pel que diuen les enquestes, ho continuarà sent a partir del 20-D. Sense majoria absoluta, però, potser haurà de variar el tarannà i la forma de governar. Davant d’un problema treballarà el doble. S’ha acabat no fer res. Ara farà res de res.
