El discret encant de la sobrietat
Hi ha poques persones públiques reconeixibles per un gest. De fet, hi ha pocs polítics als quals identificaríem per les seves mans, com és el cas de la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb el seu posat característic d’enllaçar-les o tocar-se les puntes dels dits.
Les mans en la comunicació política són un actiu de primer nivell. De fet, a Catalunya alguns lectors deuen recordar el magnífic cartell polític de l’any 1977 amb l’eslògan “Mis manos, mi capital” i la fotografia d’un home mostrant els palmells de les mans que resumia a la perfecció el missatge del PSUC. A Alemanya, Angela Merkel ha anat més enllà i ha aconseguit que s’identifiqui el missatge polític del seny amb el seu gest, i n’ha fet una marca pròpia gràcies a una personalitat coherent entre el continent i el contingut.
De fet, aquest lideratge tranquil és el seu gran actiu polític i, traient-ne partit, l’eslògan de la CDU en les últimes eleccions va ser: “El futur d’Alemanya, en bones mans”. Un lema que es va imprimir sobre una composició fotogràfica representant el gest de Merkel i amb la qual es va fer un gegantí cartell de més de 2.400 metres quadrats situat al centre de Berlín. Avui les mans de Merkel es poden reconèixer arreu d’Europa, i han convertit en un segell d’ auctoritas la sobrietat que transmet amb la seva manera d’actuar, de vestir i de gestionar la cosa pública.
Com expliquem en el dossier d’avui, Alemanya s’ha rendit a Merkel per la seva gestió seriosa del coronavirus i els seus efectes en la UE. No pocs ciutadans reconeixen que el seu lideratge ha permès que Europa no s’hagi enfonsat en la pitjor crisi d’una història que no ha sigut precisament plàcida. La decisió de Merkel i Emmanuel Macron de ressuscitar l’eix París-Berlín i imposar als seus socis la negociació d’un fons solidari per a la reconstrucció comuna té transcendència històrica, és un punt de no retorn en la construcció política i econòmica del continent.
L’atractiu de Merkel és haver aconseguit convertir l’autoritat en auctoritas política, guanyada amb aplom i fent el correcte més enllà de les enquestes. Va triar fer el que serà al costat correcte de la història quan va obrir la porta a centenars de milers d’immigrants -jugant-se la popularitat i donant ales a l’extrema dreta-, i ha fet el correcte quan una setmana abans de tenir el primer cas de coronavirus a Alemanya va posar el govern en alerta i es va envoltar d’un comitè indiscutible amb experts de l’Institut Robert Koch i altres científics i viròlegs.
La líder que va venir de l’Est ha sabut gestionar un sistema sanitari consistent i comunicar amb sobrietat la gravetat de la situació en un discurs pronunciat solemnement però sense grandiloqüència el 18 de març. No abusar de les compareixences públiques, ni sobreactuar, és una de les lliçons de la comunicació política de la crisi arreu, i Merkel ha comunicat amb austeritat i serietat. Això és el que va dir als alemanys: “La situació és seriosa, prenguin-se-la seriosament”. I va comparar la importància del desafiament amb la Segona Guerra Mundial, tractant els ciutadans com a adults i garantint que només es restringirien llibertats individuals quan fos totalment justificat per evitar el col·lapse sanitari. “Som una democràcia. No vivim d’imposicions, sinó de coneixements compartits i participació”, va dir. I d’aquesta manera es va posar a coordinar els lands sense coartar la seva capacitat de gestió i respectant la seva autoritat.
Alemanya viu una crisi de cavall que es gestiona amb aplom i solidesa un cop més. De fet, si ha mantingut l’avantatge europeu és perquè ha sabut avançar-se en les decisions de fons un cop més, com va fer Gerhard Schröder jugant-se el paper de l’SPD però sanejant l’economia.
Impressiona avui la caiguda del 10,01% del PIB del segon trimestre d’aquest 2020, que queda lluny del 7,9% del segon trimestre del 2009, quan l’economia mundial estava immersa en la crisi financera.
La injecció federal a l’economia ha sigut històrica i multimilionària, i els optimistes asseguren que el pitjor ja ha passat i que es recuperarà el creixement amb impuls, però ningú no en té garanties a curt termini. El deteriorament dels mercats on Alemanya exporta és extraordinàriament important, i la indústria automobilística té un gran impacte en el mercat laboral, tanta que el sindicat IG Metall quantifica l’amenaça en 300.000 llocs de treball directes i indirectes.
Molts analistes han discutit la frase de Kissinger sobre la mida d’Alemanya: insuficient per a un lideratge global i excessiva per a un lideratge europeu. Avui el món és un altre i la mida ja no és física, ni territorial. L’Alemanya de Merkel ha sabut ser el centre de gravetat europeu en els últims anys, i del seu lideratge en dependrà l’èxit de la Unió Europea. Especialment quan la cancellera serena es retiri.
