L’EDITORIAL

Un discurs que ha de marcar el rumb de la nova legislatura

El nou president del Parlament, el republicà Roger Torrent, va voler marcar ahir amb el seu discurs el to del que han de ser els principals objectius de la nova legislatura: recuperar les institucions de la ignomínia del 155 i recosir la societat. “Conjurem-nos per recuperar les institucions i posar-les en mans de la ciutadania”, va dir Torrent després de rebre la majoria de vots de la cambra. Abans havia sigut el també diputat per ERC Ernest Maragall qui, com a president de la mesa d’edat, havia aprofitat el seu discurs per convertir-lo en l’epíleg de l’etapa anterior. “Nosaltres seguirem, hem après i coneixem bé les nostres forces. Sabem què podem esperar d’Europa. El vot del 21-D és la confirmació de l’1-O, és un bon mapa de la societat catalana d’avui, diversa i complexa”, va dir Maragall.

És evident que la nova legislatura no podrà ser mai normal, amb cinc diputats a Brussel·les i tres en presó preventiva a causa de l’ofensiva de l’Estat per aturar el Procés. Però sí que és veritat que, després del cop que ha significat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, és urgent recuperar l’autogovern i demostrar, a través de l’acció governamental, que l’independentisme té un projecte per a tot el país. En aquest sentit, Junts per Catalunya i ERC han d’arribar a un acord per buscar la manera de fer compatible el reconeixement de Carles Puigdemont com a president legítim (amb un suport popular revalidat per les urnes), amb les necessàries dosis de realisme que han de marcar aquesta pròxima etapa. Ahir va quedar clar, d’altra banda, que el grup del Parlament amb més interès per mantenir una tensió elevada i impedir que es parli d’altres coses és Ciutadans i, especialment, la seva líder, Inés Arrimadas, que s’ha convertit en un actiu al servei de l’estratègia per assaltar la Moncloa.

Tots els actors han d’entendre que s’ha entrat en una nova fase. I no hi ha res que ho exemplifiqui millor que la diferència de to entre els discursos de Carme Forcadell el 2015 i el que va fer ahir Roger Torrent. Fa dos anys s’iniciava un camí incert cap a l’estat propi però que generava il·lusió i esperança. Ahir la prioritat era recuperar allò que Madrid ha arrabassat fent servir la força coercitiva de l’Estat contra persones i institucions. Aquesta és la realitat que caldrà combatre amb intel·ligència.