El disseny de l’automòbil

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsCrec que la situació en el domini del disseny d’automòbils s’assembla a la que es presenta en altres regions de la plàstica. Em sembla que es pot establir la següent classificació: vehicles racionals, normalitzats. Basen llur disseny en el concepte de la forma constructiva més adequada. Al principi tenien reminiscències, com el Ford I. Més tard, van crear un llenguatge formal propi, des de l’ Adler de Gropius i el vell Voisin. El Citroën 2CV i el jeep Land Rover se situen en aquesta línia, despresa tant de les reminiscències del Ford I com de l’esteticisme de l’Adler o el Voisin. [...] Al final de la guerra, després del 1945, el disseny de cotxes americà [...] va començar a crear cotxes psicològics, per produir sensació de poder i de riquesa, perquè el conductor continués sentint-se com quan duia un avió o un tanc, i, a més, fes sentir el seu èxit econòmic. Van aparèixer ales i alerons, llums en abundància, els frontals com motors a reacció, els posteriors com timons d’avió. Molts cromats i bicolors. Moltes rectes en zig-zag. Els noms dels models americans des de la guerra són reveladors; el més significatiu, el Cadillac Eldorado amb coberta d’alumini, dissenyat per Gaylor el 1956. Altres tenen noms com Studebaker Golden Hawk (falcó d’or), Buick Roadmaster (amo de la carretera), Golden Rocket (coet d’or) de la G.M., etc. Als països socialistes l’estat ha utilitzat també psicològicament el disseny dels automòbils per produir les mateixes sensacions de riquesa i poder als usuaris. Res no hi ha tan igual als grans cotxes americans com els grans cotxes de l’URSS. Cal citar en aquesta tendència els Pobieda, molt semblants als Chrysler, els Zim, anàlegs als Cadillac i els Zis, semblants als Packard. [...] Penso que el públic general burgès que compra el tipus de cotxe americà no s’interessa a fons ni pels avantatges tècnics ni per la plàstica. Allò que realment el mou és el desig d’aparençar, de fer-se una personalitat artificial, amb èmfasi, i de provocar l’enveja per a obtenir més respecte i més possibilitat de negoci per als pares i de “bons partits” per als fills. El cinisme dels dissenyadors és evident, com podem veure pels textos de Loewy. [...] El Citroën 2CV és un tipus digníssim, exacte representant, amb el jeep Land-Rover, del vehicle artròpode. És, en si, un dels més perfectes dels cotxes corrents al nostre mercat. És l’únic sense càrrega psicològica. [...]