Dissuadir els turistes

2 min
Turistes al Park Guell

Encara recordo la cara del recepcionista d’un hotel d’Eivissa quan a l’anar a pagar-li la factura em va demanar disculpes perquè al preu final tenia l’obligació legal de cobrar-me la taxa turística, i li vaig contestar que l'hi pagava encantat de la vida. Estic parlant del 2002. Si Barcelona hagués començat a fer-se valer fa trenta anys, després dels Jocs, segurament ara l’Ajuntament no hauria de sortir a explicar que estan pensant en una aplicació que dissuadeixi en temps real el turista d’anar a la Sagrada Família, el Parc Güell o la Boqueria perquè amb la gentada que s’hi trobarà la seva experiència pot no ser gratificant. Hem fet tard, em sembla: els pisos turístics, els locals de brunch o de gelats on abans hi havia veïns, menús i cuina de mercat necessiten que la ciutat estigui a punt de petar de turistam.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Hi ha més problemes. Per començar, els turistes i la gent del Primer Món en general ja hem acceptat que hi hagi cues fins i tot a l’Everest. Després, és difícil dissuadir un turista que té les hores i els dies comptats per visitar una ciutat. I tercer, hi ha aquell tipus de turista que no marxarà sense haver-se fet la mateixa foto o vídeo que tothom, perquè, de fet, avui dia la visita turística és el pretext de molts perquè els visitin a les xarxes. Per això fan hores de cua, com passa a les cales mallorquines, si així tenen un segon per fer-se la foto enfilats dalt d’una roca, somrient feliços, com si estiguessin més sols que Crusoe.

I amb tot, l’admissió del tinent d’alcaldia Jordi Valls és, per fi, un senyal de realisme davant el triomfalisme dels milions de visitants, d’ingressos i de llocs de treball amb què s’ha justificat un negoci que està desfigurant la vida dels que vivim o treballem a Barcelona.

Antoni Bassas és periodista
stats