16/03/2012

Una distància criminal de la realitat

1 min

Si fa no fa / a la mateixa hora / que el senyor Neil Amstrong, / astronauta nord-americà, / posava els peus per primera vegada / damunt la superfície de la lluna, / la meva dona i jo, / en pijama, / matàvem a cops d'escombra / un ratolí / que se'ns havia entaforat / a la cambra / a primera hora del vespre / i que fins aleshores / no havíem aconseguit / de localitzar.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Aquest poema de Martí i Pol retrata la distància entre la vida pública i la privada, entre la intimitat i els telenotícies. Ahir em va venir al cap, en versió despietada, quan vam llegir a The Guardian els correus privats de Baixar al-Assad i la seva dona, Asma, datats en aquest any de revoltes a Síria. Si fa no fa a la mateixa hora que comença la massacre dels barris rebels de Homs, Asma lamenta que dues tauletes de nit que li han enviat tenen un dibuix diferent, i reclama a la botiga de Chelsea que el corregeixin. O s'entreté comprant joies i roba per catàleg a les millors boutiques del món. No és important. El que ho és, i us recomano que llegiu a les tres pàgines que hi dediquem, són els dotze mesos de revoltes sagnants. Però aquest contrast, tenir detalls de la indiferència i frivolitat absoluta amb què a casa d'Al-Assad es viu la situació ho posa en un context encara més terrible, ens impacta perquè delata la distància emocional infinita, una capacitat d'evasió que afegeix crueltat al terror.

stats