La (doble) moral aplicada als polítics

Va començar al migdia com una notícia petiteta. Al vespre ja era un dels impactes. Una regidora (de la qual no penso dir el nom) d'un poble de Toledo (del qual tampoc penso dir el nom) va haver de dimitir després que a internet hi aparegués un vídeo personal (del qual no penso donar detalls). La ja exregidora ha dit que plega perquè no vol perjudicar ni la seva família ni el seu partit (que tampoc penso dir quin és).

Arribats aquí, li explico per què no penso donar detalls sobre la protagonista de la notícia. Comptant que el tema que ens ocupa mereixés el rebombori que ha provocat (que crec que no), no és gens rellevant saber el nom de la senyora. En tot cas, si a un presumpte delinqüent se li preserva la identitat, no entenc per què en aquest cas no s'actua de la mateixa manera. Ai, perdó, és que oblidava que estem parlant d'un tema morbós i quan entrem en aquest món perdem la decència de vista. Disculpi. I ara és quan vostè em diu: "Escolti, si creu que la notícia no és important, per què en parla? Si ho fa, ajuda a escampar-la". Accepto l'esmena. Però 1) Que jo en parli o no en parli no afecta la difusió de la notícia. 2) Si vull denunciar que sigui notícia aquesta notícia, bé haig d'explicar-la. I 3) No entenc per què la regidora ha de dimitir. I m'aturo al punt 3. ¿En quin món vivim, en què una persona ha de dimitir avergonyida per culpa d'un vídeo personal que algú ha filtrat a l'àmbit públic, mentre passegen tranquil·lament desenes de càrrecs electes que han fotut la mà a la caixa, o bé han estat uns ineptes declarats, o bé han pres decisions equivocades sabent que ho eren però pensant només en el seu propi benefici electoral? I la cirereta és això que l'exregidora plega perquè no vol "perjudicar la imatge del seu partit". Quina imatge? Dec ser raret, però a mi la imatge dels partits me la perjudiquen altres coses, no aquesta.