La dominació francesa a Girona (1810-1814)
Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsDe Carles Rahola (Cadaqués, 1881 - Girona, 1939) a La Publicidad (28-V-1920). Demà farà cent dos anys de la publicació d’aquest article de divulgació històrica. Tot i que les col·laboracions de Carles Rahola a la premsa eren d’aquesta matèria i d’aquest to, els militars franquistes el van afusellar sense clemència per tres de les publicades durant la guerra del 1936-39.
Com diu un escriptor ben poc sospitós de francofília, don Emili Grahit (Revista de Gerona, t. III, pàg. 298), i havem demostrat en anteriors articles, “les autoritats franceses que a Girona varen encarregar-se de l’administració pública havem de confessar que s’esmeraren molt i molt en complir llur deure, organitzant bona policia, fent vàries obres públiques, fomentant en quant els fou possible l’agricultura, indústria i comerç i els establiments de beneficència”. Entre aquests serveis cal esmentar els de correus i carreteres, que foren degudament atesos pels dominadors, segons palesen els documents de l’època compresa entre els anys 1810-1814. Per ço que esguarda el servei de correus, havem trobat en l’arxiu municipal de Girona que l’any 1812, per tal de donar al sistema administratiu un mitjà de comunicació entre les autoritats superiors i els pobles, l’Intendent del departament del Ter i el Segre va autoritzar la creació d’una oficina de correspondència a la Prefectura del Ter. Els ambulants sortien de Girona el dijous i el diumenge de cada setmana a les vuit del matí portant paquets i lletres destinats a La Bisbal, Torroella de Montgrí, Palamós i altres poblacions importants. A l’Alcaldia de Palamós va establir-se una altra oficina, d’on sortien els ambulants cap a Girona els dimecres i els dissabtes, a la mateixa hora susdita. Per les lletres de comerç havia de pagar-se una petita taxa, i el producte es destinava a pagar les despeses del servei. La correspondència era dipositada en les oficines a la vetlla de la sortida. Les autoritats franceses posaven de manifest al públic la importància i els avantatges d’aquest servei que malgrat les precaucions preses, no es realitzava pas sense perills, car el país no estava del tot pacificat i ací i allà romanien encara homes armats que no havien acceptat el nou estat de coses i hostilitzaven als francesos. Sia com sia, l’Intendent es proposava de fer extensius a altres contrades, com Sant Feliu de Guíxols, Banyoles, Hostalric, etc., els beneficis de la correspondència. [...] Aquests detalls, com tot ço que es refereix a la dominació francesa, es veu que no interessaven als nostres historiaires, els quals gairebé sempre es varen limitar a descriure les peripècies dels setges, donant per acabada llur comesa amb la rendició de Girona i la mort misteriosa del cabdill Álvarez de Castro en el castell de Sant Ferran de Figueres... Però a mesura que els arxius lliuren els secrets de llurs documents inexplorats, hom va trobant interessantíssim el període que va seguir a l’heroica gesta que immortalitzà als nostres avantpassats en aquells dos mons en lluita.
