Una dona no és mai qualsevol dona

UN TITULAR que es presta a debat a La Vanguardia : “Tesla escull una dona per substituir Elon Musk a la presidència”. És evident que està redactat des de la millor de les intencions: subratllar que una companyia que aspira a encarnar valors de futur trenca el masclisme dominant a la indústria i nomena una dona com a màxima executiva. El problema és que el nom de la directiva, Robyn Denholm, no figurava en el titular. I, per tant, ni que fos involuntàriament, se l’acabava discriminant. Qualsevol nou president home hauria vist el seu nom en lletres grosses. Però, en aquest cas, la categoria es menjava la persona i podia inferir-se que el nomenament obeïa a una política determinada, més que no a uns mèrits professionals concrets. El diari va rectificar el titular, però el debat que deixa és interessant. Assenyalar els avenços de les dones com a col·lectiu és una de les bones tasques que poden fer els mitjans per ajudar a l’homologació de drets en tantes àrees encara marcades pel masclisme. Ara bé, això no es pot fer per la via de la reducció i considerar que una dona concreta és només (o fonamentalment) representant del seu gènere. Caure en aquest parany és posar cotilles, quan això va de normalitzar.

INDEPENDÈNCIA

“PP i PSOE obren la batalla pel control del Poder Judicial”, deia en portada El País. I La Vanguardia concretava: “El PP vol que el jutge de l’1-O presideixi el Suprem”. La premsa establishmentosa ens regala ardorosos editorials en què ens recorda la independència del poder judicial. Estarà bé tenir aquests titulars a mà, per a la pròxima vegada que algú invoqui l’unicorn de la separació de poders a Espanya. Que inclou, esclar, determinada premsa com a quart braç executor i pastador de relat. El llevat del gran pa de la Transició.