Eugeni D’ors ‘xènius’ 1915
30/10/2020

La dona de la ‘rue’ de Rennes III (1915)

1 min
La dona de la ‘rue’ de Rennes III (1915)

Peces Històriques Triades Per Josep Maria Casasús“Res! -anava jo a respondre tot confós; quan record de cosa recent venia a deturar la negació desconsolada. -Res no s’ha fet per remei de ta esclavitud sinó una empresa ara de poc, en un racó de món, que és ma pàtria. Allí s’ha pensat en la tragèdia d’aquest viure i aquest esforç teus, on el treball no és temperat de joc. I s’hi ha inventat una professió per a tu, expedita en les esferes de la possibilitat, alta, però, en la jerarquia de la cultura. Una professió on les dolçors honorables del recolliment s’alien a les joies enèrgiques de la responsabilitat. Una professió on el treball regular i noble és acompanyat de la plenitud del joc, del joc diví de les lletres i de les arts. I professió normal, civil -heroica i còmoda a la vegada-, ensems missió i carrera... Una professió que, primera en el món, la Mancomunitat de Catalunya ha ordenat en estatal institució: la professió de Bibliotecària”. L’esguard de la dona de la rue de Rennes s’ha suavitzat. Un brill d’esperançament ha lluït en aquells seus ulls que odiaven. Ha sospirat, ha somrigut una mica. -És massa tard per a mi, ha dit... Però tinc una filla. -I la meva figuració l’ha vist com apretava el pas, camí de la gare Montparnasse, lleugerament corbada sota la pluja -amb son capell de 12’95 [francs], son gec de 27’95 [francs] i ses botines de 9’95 [francs].

stats