CRÍTICATV

Les dones dels genis

Ala plataforma Amazon Prime s’hi pot trobar una sèrie produïda per National Geographic que cada temporada aprofundeix en la biografia de grans celebritats mundials: Genius. De moment n’hi ha una dedicada a Albert Einstein (interpretat per Geoffrey Rush) i una altra dedicada a Pablo Picasso (amb Antonio Banderas fent del pintor). La primera està millor que la segona i no només perquè la genialitat del protagonista hi quedi més ben justificada. Narrativament hi ha més conflictes i resulta una mica més trepidant. És una sèrie ben feta pel que fa al rigor històric, i es documenta en les biografies més acreditades. Televisivament juguen a crear imatges i escenes que reprodueixen fotografies d’arxiu. Són hàbils també a l’hora de no limitar-se al protagonista sinó a tota mena de celebritats coetànies amb qui va relacionar-se, de manera que es produeix, més enllà del relat biogràfic, una perspectiva històrica més global. En el cas d’Einstein, descobrim altres científics rellevants i els seus descobriments, i la manera com van influir en els progressos del mestre de la física. Amb Picasso, per exemple, retrata la Barcelona en què es va formar inicialment com a artista i l’ambient d’Els Quatre Gats, incloent-hi tota una generació de pintors modernistes catalans (que segurament donarien per a una altra sèrie). Més enllà d’alguna llicència visual -com voler-nos fer passar la façana del Palau de la Generalitat per la de l’Academia de las Artes de Madrid-, la cura per la fidelitat històrica i els detalls és lloable.

Totes dues temporades de Genius tenen en comú un element molt destacable: la relació d’aquests genis amb les dones. Pel pes que té en el guió i en la construcció de la història, sembla haver estat un fet decisiu a l’hora de despertar l’interès televisiu. Tant Einstein com Picasso van ser uns genis, però van turmentar les dones amb qui van conviure o mantenir relacions (que no van ser poques): les van enganyar, se’n van aprofitar, les van menystenir, fins i tot les van maltractar malgrat haver sigut, en la majoria de casos, persones clau i determinants en la seva trajectòria personal i professional.

És desesperant veure, al llarg de les dues temporades, com dones amb talent van sacrificar les seves carreres per estar al servei dels homes que estimaven, i com ells les van menysprear, no només a nivell personal sinó minimitzant la seva dimensió professional. Van aprofitar-se dels coneixements i la feina d’elles però mai els hi van reconèixer.

Aquest paral·lelisme entre les dues biografies acaba portant-te com a espectador a reflexionar sobre si l’egoisme, l’egocentrisme, l’individualisme, la competitivitat i la depredació sexual són inherents a la genialitat i l’èxit masculí. En tot cas, és significatiu que, a l’hora d’abordar la biografia d’un geni, la millor manera de retratar-lo sigui a través de les seves dones.

Més continguts de