26/02/2011

Mentre dorms

2 min

M' agrada mirar-te mentre dorms. Ho faig en silenci, indiscreta, agosarada. Poso la meva cara tan a prop de la teva que penso que et despertaré, però tu només arrufes el nas i empasses saliva, i continues dormint. M'agrada mirar-te mentre dorms perquè hi reconec el nen que no vaig conèixer, però que tu em deixes intuir a través de la teva cadència fràgil i impertorbable, a través d'una boca mig oberta i uns cabells estarrufats que no volen ordre. Quan dorms et desdibuixes perquè et confons amb la calma de la nit i et deixes anar, sense retòrica ni discurs, ni res de res, ets només tu.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

M'agrada mirar-te mentre dorms perquè en la teva cara s'hi dibuixa tota la humanitat, des del principi del temps fins a l'últim dels dies. Mirar com dorms és el més gran dels espectacles, perquè observar el teu cos tou i flonjo reposar amb la confiança i la deixadesa que només permet l'inconscient em recorda que al món hi passen coses bones i em fa pensar que, a la nit, tots dormim igual. I tots som iguals quan dormim. I si no em creus observa com ploriqueja el més poderós dels homes en un somni desconegut, o com la més presumida fa ganyotes, el més entremaliat s'asserena amb la foscor i el més vell torna a creure en la innocència. I tots som material sensible que reclama ser tractat amb cura, sense estridències, ni ordres, ni lliçons. Ningú ens ensenya a dormir i ningú dorm millor que un altre i per això el son és la més justa de les democràcies, la més veritable de les justícies i la més gran de les belleses. M'agrada mirar-te mentre dorms perquè en el teu silenci s'hi amaga l'essència de la més gran de les veritats i jo només he de girar el cap i observar. Quan dormim sembla que no hi som i jo, que et miro, sé que no hi ets mai tant. Per això, m'agrada mirar-te mentre dorms.

stats