El drama del professor

Té cinquanta i pocs anys. És un historiador reconegut, amb una desena de títols publicats, que ha fet exposicions, ha gestionat institucions... Ara feia uns anys que era professor associat en una universitat pública. I, de cop, fora. Tots els associats fora. Tot i que el substantiu és professor i l'adjectiu associat , el Govern considera que no ha acomiadat cap professor, que no hi ha substantiu: quan un polític fa jocs de paraules, ja pots començar a córrer. Al nostre home, la pujada de taxesals alumnes no li retornarà una feina que fa anys que exerceix.

Amb els associats passa el següent: se suposa que el seu no és un lloc de feina, sinó un complement per a algú que ja en té. Però la realitat és que molts són treballadors per compte propi que disposen com a principal ingrés de la seva retribució universitària. Si es queden sense això, la crua realitat és que no arriben a final de mes. Van de cap a l'atur. El resultat personal és desastrós: són un pou de ciència però han caigut al pou. El resultat per al país és dramàtic: és la pèrdua de talent, és engegar a rodar algú preparat i solvent.

Rere els grans números, rere la necessitat de complir amb el dèficit i de pagar les nòmines, hi ha el detall de la realitat a la menuda. Aquests "pocs euros al mes" que demana Rajoy als pensionistes, per a alguns són molts. Els pocs euros que ja no cobrarà el nostre professor trenquen la vida d'algú que, des del compromís i la reflexió històrica, havia imaginat i treballat per un país digne.