[M], un drama autonomista

Si no hi ha res de nou, aquest mes d'agost el nou govern del Consell de Mallorca tancarà [M], escuet logotip pel qual es coneix la ràdiotelevisió de Mallorca. Tal vegada convé explicar al lector de l'ARA que les Illes Balears compten amb dues grans institucions d'autogovern (el govern balear i els consells insulars), en un esquema en què el primer assumeix les funcions i competències propis d'un govern autonòmic mentre que els segons (hi ha un consell insular de Mallorca, un de Menorca, un d'Eivissa i, darrerament, fins i tot un de Formentera) fan un paper que es troba a mig camí entre les diputacions peninsulars i els cabildos canaris. Això ha fet possible que, al llarg dels últims trenta anys, les dues institucions s'hagin dedicat sovint a fer-se la traveta, segons els partits que les governaven i les relacions que mantenien entre ells. Aquesta, diguem-ne, rivalitat sempre latent es va fer especialment manifesta durant la legislatura 2003-2007, en què el PP de Jaume Matas i la UM de Maria Antònia Munar, teòrics aliats de govern, es van dedicar a professar-se un tracte tan poc cordial com els va ser possible.

Això va comportar tota mena de duplicitats: si Matas es lluïa en una inauguració, Munar no volia de cap de les maneres quedar enrere, i viceversa. La rutina es va fer extensiva als mitjans públics: quan Matas es construïa, amb IB3, una radiotelevisió autonòmica, sa princesa Munar es feia amb [M] un equivalent insular. Es tractava de contraposar tendenciositat contra tendenciositat, partidisme contra partidisme: un mapa audiovisual, doncs, tan bel·ligerant políticament com insensat des de la perspectiva de la gestió dels recursos públics.

Però va succeir l'inesperat, i és que [M], a pesar de l'escassedat de diners i de personal (i sobretot al llarg dels últims quatre anys, amb la periodista Marisa Goñi al capdavant), s'ha revelat com una excel·lent televisió local, capaç d'oferir bons informatius i continguts de gran nivell als interessats en la cultura i la història moderna de Mallorca i les Balears. Un complement ideal a la proposta generalista d'IB3, que també ha fet una bona feina (encara que abundosament deficitària) en l'àmbit de l'entreteniment: esports i dramàtics, sobretot, i uns informatius així mateix correctes.

Semblava, doncs, que [M] havia d'estar cridada, el dia que totes les institucions illenques estiguessin comandades per un mateix color polític, a convertir-se en un excel·lent segon canal d'IB3, una vegada els dos ens fossin convenientment fusionats, tal com ha demanat aquesta mateixa setmana el PSM al Parlament balear. Això, però, no succeirà: el PP va prometre suprimir "sa televisió de na Munar" i ho farà peti qui peti, encara que sigui contra les nocions del servei públic i de la pluralitat informativa. I naturalment, contra la normalització del català als mitjans audiovisuals de les Balears. Una premisa que, per a la flamant presidenta del consell de Mallorca, Maria Salom, no és res més que un motiu de profunda satisfacció.