Aquelles dues cues als controls de passaports

1 min
Imatge de com es distribueixen els grups al Parlament Europeu.

Diumenge són les eleccions al Parlament Europeu, i se celebraran sota el signe de l'abstenció i la previsió d’una nova embranzida de l’extrema dreta.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Totes dues coses són males notícies. Pertanyo a la generació que recorda aquelles dues cues que es feien als controls de passaports dels aeroports, la de ciutadans de la CEE i la de la resta de països, entre els quals nosaltres, amb el nostre passaport amb l'àguila franquista a la tapa. I no voldria tornar a aquells temps. És veritat que la UE té defectes, el principal dels quals és que aquella construcció política d’una nova pàtria feta dels millors materials de la història, com són la pau, els drets humans i l’estat del benestar, s’ha anat convertint en un club d’estats egoistes, segrestat per la burocràcia antipàtica i desorientat perquè li diuen que si vol la pau ha de preparar la guerra, un altre cop. I, tot i així, milions de persones de tot el món piquen a la nostra porta perquè donarien el que no tenen per obtenir un passaport com el nostre.

El futur europeu no és el que ens imaginàvem, d’acord, però es podria dir el mateix del món que somniàvem després de la caiguda del Mur de Berlín, o de la democràcia espanyola o de l’autonomia catalana. Els futurs són imperfectes per definició, i això ja ho hauríem de saber. Veure l’extrema dreta volent desfer la UE, negant el canvi climàtic o cridant a acabar “amb les polítiques progres” hauria de servir per entendre que anar a votar diumenge és important.

Antoni Bassas és periodista
stats