Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsArticle de Ramon Rucabado (Barcelona, 1884-1966) a 'Almanac dels Noucentistes' (1911), publicació que motiva la mostra d’art modern oberta a Casa Masó (Girona) fins a l’11 de febrer del 2022. Rucabado defensava principis socials i morals d’un cristianisme del seu temps.
Podem resumir el secret de la Ciència Econòmica moderna en la següent fórmula-principi: fer produir a la natura i a l’home son màxim esplet; intervenir aquesta producció i sa distribució segons la norma de la Justícia social; afirmar-la i defensar-la per la Força social eixida d’ella mateixa. A n’aquest triple principi: Riquesa-Justícia-Potència, no pot sostreure-s’hi res de la Nació ni de l’individu que pugui devanir energia productiva. Si l’economia de la Nació no consent ni un cèntim de capital mort, ni un pam de terra incult, ni una gota d’aigua ociosa, aquesta extensió d’ella que podríem anomenar “Economia de l’esperit” no consent a n’aquest ni un recó adormit en la intel·ligència, ni un pensament indiferent, ni la més mínima decisió de la voluntat, que no sigui endreçada a un fi humà i social. Economia és, abans que tot, integritat productiva. Entre nosaltres, homes civilitzables, no hi ha dret a la improductivitat. Respon a l’acció de “produir” el pensar, treballar, estudiar, construir, associar-se, governar i, sobretot, governar-se. Home de nostre temps: la paraula “platxeri” no és escrita per a tu. Fins en les més enlairades i abstretes expansions de l’ànima, no pots sostreure ta pensa ni tos sentiments a una transcendència d’utilitat social. Un pensament pur en el fons de ta ment aixeca el nivell de la col·lectivitat. Un pensament impur el deprimeix fatalment. Tota imatge, secret designi, o oculta meditació, és, doncs, un “producte”, és “ponderable”. Veiem, doncs, com és transcendent “millorar la nostra producció”, començant pel fons del nostre esperit. La plenitud de l’activitat productora de l’individu és una meitat de la plenitud Moral. La perversió és la brossa espontània de l’ermot, del camp inconegut de l’arada. L’altra meitat de la Moral se fonamenta en la Justícia social. És, si voleu, la Caritat, la Pietat, sentiment que encara que sembla de moda menysprear és la font afectiva de la qual, “biològicament”, la Justícia se nodreix. La Caritat és la tendència innata, humanisme vers l’equilibri vital, que fa inclinar els “forts-bons” per elevar els febles; lo qual no vol dir en cap manera mantenir-los febles. I així Economia és Riquesa, com a integritat de l’activitat “productiva” de l’home; és Moral, com a integritat de l’activitat “afectiva”, segons la norma de Justícia. Economia és, per lo tant, “Força”. Car, ¿pot concebir-se major potència que la del treball de l’home (de “tot” l’home), dirigit, guiat, inspirat pel cor (per “tot” lo cor) de l’home?
