VALLPARADÍS

L’efecte mirall per oblidar el gènere

Yasmina Alcaraz va començar a arbitrar amb tan sols 14 anys. Animada per la passió del seu pare i la seva germana, la gironina va encetar una exitosa trajectòria que aquesta temporada l’ha portat fins a la Lliga Endesa. “Podríem dir que portava l’arbitratge com a part de la meva herència”, bromeja. Dissabte va dirigir el partit entre l’UCAM Múrcia i el Casademont Saragossa.

La catalana agafa el relleu de Pilar Landeira, Anna Cardús i Esperanza Mendoza. “Cada nova categoria exigeix un període d’aprenentatge i quan vas ascendint et demanen més precisió i perfecció. La feina és més exigent i requereix més hores”, explica Alcaraz, que situa la Federació Catalana com una les més actives a l’hora d’innovar i apostar per la formació. El món de l’arbitratge no deixa de ser un reflex d’una societat en què les coses acaben canviant, però no a la velocitat que els seus ciutadans esperen. “El que s’ha aconseguit és una barreja de treball, esforç, sacrifici i una mica de sort, i d’aprofitar les oportunitats. Crec que arribarà un dia en què en deixarem de parlar, però, com que avui en dia encara no hi ha igualtat, està bé que se’n parli. L’objectiu és fer augmentar el nombre de llicències de jugadores i àrbitres. Ara ja tenim alguns cursos en què hi ha més noies que nois. Quan arribem a la igualtat definitiva, la notícia serà el nivell de cada àrbitre i no el seu sexe. L’efecte mirall és clau. Si les noies joves ens veuen a nosaltres arbitrant, potser tenen ganes de fer el pas”, assegura Alcaraz, que des que va començar ha intentat imitar la humilitat del seu pare sobre una pista de bàsquet.

El món de l’arbitratge femení viu un bon moment i, a més, s’està treballant perquè tingui visibilitat. És el necessari pas previ a la normalització. Alcaraz és una de les catalanes que trepitgen amb més força, però la trajectòria d’Eva Areste i Sandra Sánchez, les dues companyes amb les quals va dirigir el partit de Fontajau entre Catalunya i Montenegro, també és molt esperançadora. “La fita més important per a l’arbitratge femení és que ara hi ha referents a la Lliga Endesa o a la LEB Or. L’única imatge que jo vaig tenir quan vaig començar era la de l’Eva Areste. Crec que encara no hem tocat sostre. És més, penso que no hi ha cap sostre. L’objectiu és que a la llarga ens oblidem del gènere. No hem de promocionar dones pel fet de ser-ho, sinó assegurar que tinguin les mateixes oportunitats”, explica Sánchez.

Més continguts de