Els efectes secundaris són secundaris
Rússia diu que ja té enllestida la vacuna i l’OMS alerta que potser no ha estat suficientment provada. La veritat és que cap de les vacunacions que començaran els propers mesos ho estarà. Normalment, amb malalties menys importants, una vacuna no s’administra a la població fins que han passat un nombre important d’anys i hi ha la seguretat que no produeix efectes secundaris importants. Però en casos on esperar és pitjor que arriscar-se, els efectes secundaris passen a ser secundaris en la presa de la decisió.
Els efectes del covid sobre la població i l’economia, la mortalitat i la seva capacitat de transmissió duran les autoritats a aprovar una vacuna que, fins d’aquí molts anys, no sabrem exactament a qui ha perjudicat ni quins han estat els seus efectes secundaris. És un gran risc, però més risc és no fer-ho.
La medicina ha progressat d’aquesta manera, en realitat. A base de provar, errar, corregir, tornar a provar, perfeccionar i enllestir. Molts tractaments radiològics o quimioteràpics del càncer es van administrar quan encara molts efectes secundaris no es coneixien, però tot i així va pagar la pena. Es van anar afinant les dosis, els fàrmacs, la composició més adequada per a cada tipus de càncer i, al cap dels anys, tenim que en el 70% dels casos el càncer es cura, es controla o es converteix en una malaltia crònica i s’allarga la vida del pacient sovint amb bona qualitat de vida.
Aquesta darrera dècada ha estat la de la seguretat. En transports, en medicina, en finances. Esperem que tot es pugui solucionar, sigui amb mesures de prevenció, amb tecnologia, amb recerca o injectant-hi diners. Però hem rebutjat i ens hem rebel·lat contra situacions indesitjables perquè donem per fet que és possible actuar perquè tot, absolutament tot, tingui solució.
Amb el covid aquesta creença desapareixerà. El món no és controlable, la vida no és perpètua i l’ésser humà no és l’Homo deus que pretenia ser. Seguirem avançant, però amb la certesa que som fràgils i la fortalesa d’estar disposats a viure amb risc.
