La unitat efímera

ESTHER VERA
ESTHER VERA Directora de l'ARA

Un dia més l'estètica domina la política catalana, que continua prenent decisions que, en la pràctica, allunyen els objectius del sobiranisme i desactiven bona part dels seus votants. Per incapacitat d'arribar a un acord sense treure pit o per una estratègia electoral no confessada, JxCat i ERC no es van posar d'acord en la fórmula per substituir els diputats presos o a l'exili. No hi ha cap dubte que l'arrel del problema visibilitzat aquest dimarts és l'actuació de Llarena, però és també clar que hi havia fórmules que permetien no acatar formalment sense perdre la majoria independentista al Parlament. La qüestió de fons és de prioritats, de terminis i de partidisme. La fórmula aplicada per JxCat és un senyal que ha abandonat la voluntat de fer parlamentarisme, un error. Les limitacions del Parlament no justifiquen menystenir la seva importància –és un pilar fonamental de tota democràcia–, ni infravalorar la utilitat política de tenir-hi la majoria. La portaveu del Govern s'esforçava ahir a donar una impossible imatge de normalitat i estabilitat mentre el diputat Albert Batet es referia de manera surrealista a les votacions perdudes com a "moralment i políticament aprovades". El problema d'alguns pragmàtics d'avui és que l'hemeroteca castiga els seus maximalismes d'ahir, però si es pretén fer política sense posar el comptador a zero entre socis, els pròxims mesos de govern fins a arribar al judici poden ser agònics en plena pugna electoral.  

Més continguts de