CRÍTICATV

L’ego de l’exministre

Cada migdia, a TVE, el ministre de Cultura més fugaç de la història ha començat aquesta setmana a presentar un magazín lleuger per fer més entretinguda l’hora de la calor. Això sí, després del seu daltabaix polític, Màxim Huerta s’ha afegit una o al seu nom. Ara és Máximo Huerta. “ Han sido tiempos convulsos y tal vez por eso he querido recuperar la ‘o’ de Máximo ”. El presentador no és nou, a la cadena pública. Abans d’obtenir la cartera ja hi presentava un espai de viatges. El programa d’ara, però, és força pitjor i d’una antigor pròpia dels estius dels vuitanta. A partir de hoy recorda La palmera que presentava Jordi González fa anys i panys. L’exministre ha plantejat un format que fingeix ser una casa estiuenca, una mena de xalet ben ventilat i de decoració xarona on tracta els seus col·laboradors de sofà com si fossin amics convidats a fer l’aperitiu. Catifes, cactus i butaques de vímet delaten l’herència genètica de l’estil d’Ana Rosa. Tots els participants fingeixen crear un ambient de trobada col·loquial que no acaben d’aconseguir. Per ara, els nervis i l’artificialitat de Máximo Huerta i la prudència dels col·laboradors a l’hora d’interaccionar amb ell només han aconseguit crear escenes cordials però incòmodes i superficials. Al programa A partir de hoy tant es pot parlar del churrocata, un entrepà fet de massa de xurro, com d’hotels que no permeten criatures. Ana García-Siñeriz, Juanma López Iturriaga, Olga Viza i Roberto Leal són alguns dels exemples de la comparsa de saló que donen conversa a Huerta. Tot és tan artificial que malgrat que tenen al davant una tauleta de menjador amb una safata amb gots, Huerta es treu una ampolla d’aigua de plàstic de darrere d’un coixí per beure.

Però l’esperpent va ser l’arrencada inaugural de dilluns. Máximo Huerta, engolat i aixecant la cella, va començar parlant d’ell mateix i de la seva mare. I després va convidar els col·laboradors a fer-li preguntes sobre la seva setmana com a ministre i l’escàndol que el va fer dimitir. “¿Cómo no se te ocurrió decirle antes a Pedro Sánchez que habías tenido este problema? ”, “ ¿Cómo te sentiste cuando te llamaron para ser ministro? ”, “ ¿Cuál fue tu mejor momento como ministro? ”, “ ¿Te ha dolido la diferencia de trato cuando otros ministros han sido cuestionados por su nombramiento? ” I Huerta anava contestant amb calma i tota mena de detalls, fins i tot aguantant-se les llàgrimes al recordar segons quins moments. El presentador comentava commogut l’emoció de tornar a casa, a la televisió. Però tant el criteri periodístic com el plantejament mediàtic, el to superficial i impostat i el tarannà egocèntric i amb ínfules de sofisticació mal entesa ens fan evident que el millor que li podia passar a la democràcia és que aquest presentador només fos ministre durant una setmana.

Més continguts de