Votar, votar i votar
Les que se celebren aquest diumenge no són unes eleccions qualssevol. Són les primeres que es produeixen després de la sentència del Procés i havent viscut una campanya en què Catalunya ha estat el tema gairebé únic dels partits espanyols. D’alguna manera se celebren dos plebiscits. Un al conjunt d’Espanya sobre quina ha de ser la resposta al conflicte català. I un altre a Catalunya sobre la sentència que ha condemnat els líders independentistes a penes de 9 a 13 anys de presó.
Pel que fa al primer plebiscit, cal apuntar que els espanyols van deixar clar el 28-A que la seva aposta majoritària era pel diàleg i la distensió que prometia Pedro Sánchez. Set mesos després, però, tot apunta que hi pot haver un enduriment de les posicions i una forta pujada de l’extrema dreta i del PP, mentre que Sánchez ha variat el seu discurs i s’ha arrenglerat amb els que demanen mà dura contra els independentistes. Caldrà veure quin és el resultat d’aquest gir.
En aquest context, el resultat de les eleccions a Catalunya pot tenir una rellevància encara més gran de la que va tenir el del 28-A. En primer lloc, per la força del missatge polític que comporta que a Catalunya triomfin les forces crítiques amb la sentència, en contraposició a una eventual deriva dretana i autoritària al conjunt de l’Estat. Si la distància que separa els sistemes polítics català i espanyol ja és avui molt gran, aquesta nit pot passar a ser sideral. I aquest és un detall que no passarà desapercebut a l’exterior.
L’altre motiu pel qual el vot català pot acabar sent decisiu és per la pura aritmètica parlamentària. Un dels motius que van impulsar Sánchez a forçar una repetició electoral és deixar de dependre dels partits independentistes per formar govern. Però tot apunta que, a partir d’aquesta nit, aquesta dependència encara pot augmentar, cosa que l’obligarà a definir-se d’una vegada.
Però més important fins i tot que l’aritmètica o que el valor polític puntual és la necessitat d’actuar en conseqüència amb els principis d’un moviment que des de l’inici s’ha definit com a profundament democràtic i pacífic. El millor missatge que els catalans poden traslladar avui a Espanya i al món és que aposten per dirimir les seves diferències polítiques a través del vot, i això vol dir que avui més que mai s’han de tornar a omplir les urnes de paperetes.
Aquest és el deure cívic dels que no tenen cap altra eina per defensar el seu projecte polític i per reivindicar els seus drets. Davant dels que volen una Catalunya dividida i feble, dels que creuen que amb la repressió i les amenaces poden resoldre un conflicte de naturalesa política, només hi ha un camí efectiu possible: votar, votar i votar.
