Qui és qui, a partir d’ara

Abascal, Santiago

Un home amb pistola ha entrat al Congrés. Hi entra amb la força d’una vintena de diputats, però lluny de ser influent. Al contrari. Vox ha dividit el pastís de la dreta. El favor que li ha fet a Pedro Sánchez passarà als llibres d’història. La por que ha incorporat a la nostra democràcia, també.

Álvarez de Toledo, Cayetana

Era una candidata estranya. Desconeixement de Catalunya i desconeguda pels qui l’havien de votar. Ha aconseguit empitjorar el que semblava impossible: els resultats del PP a Catalunya. L’aposta de Casado ha fet figa. Enric Millo, l’heroi del 155 als ulls de la seva parròquia, no hauria creat tanta urticària com una candidata que no passarà ni a la història de la Universitat Autònoma.

Arrimadas, Inés

Marxarà del Parlament cap al Congrés, però potser hi tindrà el mateix paper d’oposició que tanta ràbia li fa. Se n’anirà de Catalunya veient que, a la taula on va votar, li van negar la mà. Pensarà que és culpa del fanatisme independentista i no se li acudirà fer autocrítica dels seus numerets continuats, que han indignat la meitat de catalans durant tant de temps.

Asens, Jaume

Ni ha tingut el carisma de Xavier Domènech ni s’ha repetit el moment màgic del 2016 per a En Comú Podem. Un bon advocat, educat i correcte en les maneres, no té per què ser un bon candidat.

Batet, Meritxell

Era ministra i ho podrà seguir sent. Només quan al PSC li va bé a Catalunya el PSOE escombra a Espanya. És una de les guanyadores de la nit. Fent l’orni, amb bon to i defugint polèmiques, ha sabut ser percebuda com a vot útil per frenar un nou 155.

Borràs, Laura

No és política professional. No tenia el candidat fent campanya al costat. No tenia un partit de moda al darrere. Al contrari, les escorrialles de Convergència, les estelles del PDECat i les engrunes d’una Crida etèria no ajudaven a solidificar la campanya de JxCat. Les enquestes li donaven un màxim de 5 diputats. No ha fos els ploms.

Casado, Pablo

No era un “ valor seguro ”. Dels vuit milions de vots que tenia, n’ha perdut quatre. A quina hora dimiteixes, Pablo?

Dante Fachin, Albano

No ha trobat feina al Congrés. Els vots independentistes que ha aplegat han acabat no servint per a res.

Esteban, Aitor

El PNB sempre hi és. De nou pot tenir la clau. És a dir, per fer política. O sigui, per parar la mà en benefici d’Euskadi.

Iglesias, Pablo

El líder de Podem va demanar que el deixessin governar 4 anys i que, si no estava a l’altura, no el votessin mai més. Ara, si arriba a un acord de govern amb el PSOE, Iglesias tindrà l’opció de ser ministre. Un dels homes a qui les clavegueres de l’Estat van intentar destruir se n’ha sortit amb menys escons però més decisius.

Junqueras, Oriol

Victòria a Catalunya. Va de llibertat. El lema, encertat. Ha guanyat, de llarg, el plebiscit de l’independentisme. La jugada era de risc i ha sortit prou bé. ERC no va votar els pressupostos a Sánchez i es va dissoldre el Congrés; si hagués sortit malament, se’ls hauria carregat el mort de la repressió ultra contra el país.

Puigdemont, Carles

No es presentava a aquestes eleccions però s’hi jugava moltes coses. Fins ara JxCat estava a un sol diputat d’ERC i ara en tindrà 8 menys. D’aquí un mes, a les europees, serà un pols directe amb Junqueras. Serà un caixa o faixa delicat. A partir del mes de febrer, Artur Mas pot tornar a primera línia. Si vol i el deixen.

Rivera, Albert

Gran pujada de Ciutadans, que potser no li servirà de res. Ha llegit malament el partit. Una altra vegada. Sorprèn que no sabés veure que es podia penjar la medalla de la moció de censura contra Rajoy. Llavors va deixar que Pedro Sánchez li guanyés la centralitat política i l’etiqueta contra la corrupció. Superat per haver deixat escapar el moment, la foto de la plaça Colón, al costat de Casado i Abascal, l’impossibilita ara com a soci de govern del PSOE. S’hauria de menjar massa paraules.

Rufián, Gabriel

Magnífic resultat. Ara diu que serà bon minyó perquè serà portaveu d’ERC al Congrés i, en aquest moment de responsabilitat històrica, és el que cal. Acabat el teatre, convindrà tàctica intel·ligent per gestionar uns 15 diputats que no s’havien vist mai.

Sànchez, Jordi

Sense poder fer campanya, resultat més que digne. Havia de ser president de Catalunya i serà diputat al Congrés... si el deixen. Aquest dilluns, a les deu, tornarà a seure davant dels set magistrats del Suprem que el jutgen per un delicte que no va cometre.

Sánchez, Pedro

L a jugada li ha sortit rodona. Devia tenir enquestes molt fiables per saber que era el moment, després de deu mesos a la Moncloa, de dir que, sense pressupostos, convocava eleccions. Li han regalat el centre i se l’ha quedat. Ha entès que calia moderació, ha sabut aglutinar la por al trifachito i el PSOE se n’ha aprofitat. Podrà triar socis. Però si pacta amb Rivera, la seva credibilitat se n’anirà en orris.

Més continguts de