L’EDITORIAL

21-D: unes eleccions per tornar a sumar

El terreny de joc per a les eleccions del 21-D ja ha quedat definit. Després de l’heroisme del referèndum de l’1-O i sobretot de la fi traumàtica de la proclama del 27-O, els partits han tancat a contrarellotge unes llistes tan atípiques com la situació, que és absolutament irregular, d’una evident anormalitat democràtica. Hi ha en joc la supervivència de l’autogovern i la llibertat d’uns líders polítics injustament empresonats. Són, doncs, unes eleccions que es fan sota l’amenaça de la perpetuació de l’anomalia actual, amb presos polítics i la Generalitat controlada des de Madrid. Toca anar a votar massivament.

De fet, la convocatòria d’aquestes eleccions formalment autonòmiques -però, a la pràctica, de nou plebiscitàries i amb l’opinió pública internacional pendent- la va fer el president espanyol, forçat, això sí, per la pressió europea. I la va fer per avortar la declaració simbòlica de la República Catalana amb una intervenció per fulminar la Generalitat per l’abusiva i discutible via de l’article 155 de la Constitució, que també ha comportat la destitució del Govern i la dissolució del Parlament. I, tot plegat, en paral·lel amb una persecució judicial sense precedents ni les més elementals garanties contra el president i els consellers del mateix Govern -una part dels quals estan entre reixes, i l’altra, a Brussel·les, pendents d’una sol·licitud d’extradició- i contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament, ara en llibertat sota fiança.

Malgrat aquest panorama dramàtic -o precisament per això-, amb les institucions pròpies segrestades i els líders polítics i cívics de l’independentisme empresonats o exiliats, el sobiranisme ha decidit aparcar la proclamada República i presentar-se a les eleccions amb llistes separades però amb un doble objectiu prioritari compartit: alliberar els presos i recuperar les institucions. I en tercer lloc cal esperar que, sense renunciar absolutament a res, després del 21-D, gràcies a una sòlida majoria, pugui reimpulsar el Procés amb el més ampli consens possible -cal seguir ampliant la majoria social- per buscar una sortida viable al dret a decidir garantint la convivència i la pau social, fracturades per la resposta violenta (1-O) i irresponsable de l’Estat, les falses acusacions que el mateix Estat ha alimentat contra l’escola i els mitjans de comunicació, i la desestabilització de l’economia.