Mesa electoral o picar pedra?

Ja s’acosta el dia dels enamorats i dels encomanats. I com que ja s’acosta el dia, ja entenc que molts de vostès, com jo mateixa, preferirien anar a picar pedra en una carretera de l'Oest Mitjà, amb grillons als peus i havent de demanar permís per beure aigua amb un cullerot escarbotat, que no pas ser presidents de mesa electoral. Això en condicions normals. Per tant, m’afiguro que en condicions de pandèmia, havent de comptar vots amb guants i havent de passar el drap per l’urna després de cada vot, han sospesat si llevar-se la vida. Si amb guants és impossible obrir una bossa per posar-hi les mandarines, serà possible comptar vots? D’aquí que hi hagi aquesta allau de sol·licituds per escaquejar-se (allau que comprenc perquè jo mateixa, si m’hagués tocat, ja m’hauria clavat un cop de martell als dits per autolesionar-me).

Ara bé. D’entre aquestes persones que demanen l’exempció, votants o membres de les taules, n’hi ha que realment tenen risc de malaltia. I aquests, què han fet? Anar a Correus a votar per correu i anar a la Junta Electoral a exposar les raons per les quals no haurien de ser el dia dels enamorats al col·legi. I què els ha passat? Doncs que han hagut de fer una cua més infernal i sis vegades més llarga que la cua que s’haurien trobat el dia de les eleccions. Els han atès funcionaris, que, sense EPI que valgui, han anat dispensant segells i posant tampons en papers, com quan et cases a Las Vegas, que també fas cua i també et posen un tampó amb poques ganes al certificat.

Aquests funcionaris de Correus i aquests funcionaris de la Junta Electoral no tenen EPI. Jo diria que lleparan.