23/10/2021

Un elefant a l’habitació (3)

3 min

Vam deixar el danès a la tassa del vàter pensant en danès tot i tenir un bon anglès. ¿Tan bo com el nostre castellà? Diria que no, però en tot cas hi ha una raó més estructural que fa que no pensi en anglès –que l’anglès no sigui la seva (primera) llengua–: el fet que en molts àmbits del seu dia a dia danès, el danès sigui imprescindible, i que l’anglès no hagi penetrat en els espais de vida personal que creen els vincles forts amb la llengua i la fan la teva llengua (per poliglot que siguis). Dit breument: el danès és socialment dominant a Dinamarca, clarament més dominant que l’anglès, per més que en certs àmbits –acadèmics o professionals– ho pugui ser l’anglès. I d’això se’n deriva que els immigrants –per una política que hi empeny però també, i sobretot, per pròpia voluntat i per necessitat– aprenguin danès, i els seus fills i nets en facin la seva (primera) llengua.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si ara ens preguntem per què cada dia més catalans pensen en castellà al vàter, la resposta és òbvia: per viure aquí el català no és imprescindible i el castellà reté o ocupa els espais més íntims de la vida de la majoria de catalans. Però, alerta, no fa tant que és així. Comença a ser-ho, en els territoris més poblats, als anys 60. Abans, tot i ser el castellà la llengua de prestigi, de les institucions i de l’ascens social, no era la llengua dominant socialment: la dels àmbits més personals de la majoria de catalans. És als 60 que el franquisme congria la tempesta perfecta: 1) l’expulsió del català de la vida pública oficial, 2) una ràdio o tele que, en cada casa, només parla en castellà i 3) una immigració castellanoparlant massiva (que dobla la població) en pocs anys. La confluència poc accidental d’aquests tres factors acaba provocant que el castellà descavalqui el català com a llengua socialment comuna, necessària i no marcada en l’àmbit metropolità i que, en conseqüència, hi vagi minvant fins a l’extinció la bossa de catalans que no parlen castellà o no el parlen gens bé. Ja només queda esperar que l’statu quo metropolità colonitzi lentament tot el territori.

Arribem al punt crucial. Perquè la petita llengua A no retrocedeixi fins a la residualització convivint amb la gran llengua B en l’àmbit X, A ha de ser comuna, necessària i no marcada a X i això només és possible: 1) si a X tothom (aquí tothom vol dir més del 90%) parla A i no tothom parla B; 2) si –encara que tothom hi pugui parlar B– A és socialment dominant a X. Dit altrament, si tothom hi parla A i B i, a més, A no és dominant a X, llavors A no té a X l’espai imprescindible per sobreviure. No és, doncs, el servilisme ni la meselleria dels catalans sinó un marc sociolingüístic advers el que determina que per heroica, perseverant i genial que sigui la lleialtat i la defensa que fan del català alguns catalans, aquests alguns siguin cada cop menys i obtinguin resultats més minsos. És el mateix marc que provoca que, ara mateix, tantes llengües A del món s’estiguin extingint en àmbits X. Res que no alteri aquest marc sociolingüístic pot revertir la tendència al retrocés. Res que no l’alteri mereix el nom de normalització. Continuarà.

stats