31/03/2012

Els elefants d'Austràlia i Nova Zelanda

4 min

Visitant Nova Zelanda i Austràlia m'he assabentat de tres coses: hi ha un lloc al món on el rugbi és primera plana, hi ha un lloc -l'aeroport d'Auckland- on als serveis hi ha rellotges digitals que indiquen quan els han netejat per última vegada i quan tornaran a netejar-los, i hi ha un lloc on els republicans moderats continuen existint -malauradament, calen 13 hores de vol des de Los Angeles per arribar-hi.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

En efecte, viatjar des dels Estats Units -en ple procés de les primàries republicanes- fins a aquest punt de l'hemisferi sud genera jet lag i també un xoc polític. Com va dir una vegada Paul Quinn -parlamentari del Partit Nacional, el partit conservador de Nova Zelanda- a un grup de becaris del programa Fullbright dels Estats Units: "Us explicaré com funciona el nostre espectre polític comparat amb el vostre. Als Estats Units hi ha els demòcrates i els republicans. Els meus oponents laboristes serien demòcrates. Jo sóc membre del Partit Nacional, i nosaltres seríem... també demòcrates".

Per exemple, aquí hi ha molta discussió sobre política climàtica -a Austràlia hi ha un impost sobre les emissions de diòxid de carboni, i Nova Zelanda té un sistema cap-and-trade de fixació de límits màxims i comerç de drets per aquestes mateixes emissions-, però ningú discuteix l'aspecte científic del canvi climàtic. Mentre que a l'actual Partit Republicà dels Estats Units prendre's seriosament el canvi climàtic és un suïcidi polític, per als conservadors d'Austràlia i Nova Zelanda el suïcidi polític és no fer-ho.

A Austràlia i Nova Zelanda "hi ha molts polítics que no creuen en el canvi climàtic, però saben que dir-ho obertament és una aposta política perdedora", diu l'ecologista australià Paul Gilding. "Això és així d'ençà que Austràlia va patir la pitjor sequera de la seva història, que va durar més de deu anys". Ara, "la conclusió científica bàsica que el canvi climàtic existeix i que els humans hi contribueixen està molt arrelada en l'opinió pública".

Tony Abbott, el cap actual del principal partit conservador d'Austràlia, havia negat el canvi climàtic, però d'ençà que ha assumit la direcció del partit fins i tot ha defensat la necessitat de reduir les emissions. En comptes del comerç dels drets d'emissió, però, promou incentivar amb fons públics les indústries respectuoses amb el medi ambient per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Malcolm Turnbull, el predecessor d'Abbott, defensava el sistema de comerç dels drets d'emissió, i també ho feia el predecessor de Turnbull. "Pel que fa al clima -em va dir Turnbull- últimament hi ha hagut un atac a l'afirmació científica del canvi climàtic, i ha tingut cert impacte, però no tant per fer que els partits de centredreta adoptin la postura de dir que el canvi climàtic és una falòrnia, com sembla que ha fet el Partit Republicà".

A Austràlia i Nova Zelanda els conservadors fa molt que han acceptat un sistema nacional de salut sense lloc per a la competència. El Partit Laborista va governar Nova Zelanda entre el 1999 i el 2008 i llavors va ser substituït pel Partit Nacional, conservador. Com assenyala Jon Johansson, politòleg de la Victoria University de Wellington, durant el seu govern els laboristes van aprovar la legalització de les unions civils, van donar a les prostitutes les mateixes prestacions de seguretat social i de salut que tenen la resta de treballadors i van ampliar els subsidis per a famílies amb rendes baixes i amb fills, i tot i que els conservadors van oposar resistència a aquests canvis des de l'oposició, no han intentat desfer-los un cop al poder.

"Hi ha força raons que expliquen l'estretor del nostre espectre polític", afegeix Johansson. Ni Nova Zelanda ni Austràlia són països on l'Església tingui un paper gaire important, de manera que els assumptes socials no hi tenen el mateix ressò. Com a societats de pioners, amb una població aïllada i dispersa -Nova Zelanda només té 4,5 milions d'habitants-, en tots dos països hi ha una tradició igualitària forta i creuen que l'estat ha de jugar un paper important per garantir que tothom rep un bon tracte. "A més, hi ha el fet que el vot aquí és obligatori", diu Turnbull. Si no votes et multen. "En un sistema en què el vot és voluntari, com ara als Estats Units, sempre existeix la temptació d'insistir en assumptes que toquen la fibra dels simpatitzants i que els facin sortir a votar. En un sistema de vot obligatori, els simpatitzants han de votar (com ho fa tothom) tant sí com no, i per tant l'objectiu són la franja central". Esclar que els conservadors d'aquí tenen els mateixos impulsos de reclamar sempre menys impostos, més llibertat de mercat i menys pes estatal tal com fan els seus col·legues dels Estats Units, però això queda temperat pel fet que les donacions a la campanya i les pressions dels lobis estan molt més restringides.

Mirar-me els Estats Units d'aquí estant em fa tenir la impressió que en aquests moments som al pitjor dels mons possibles. Els dies en què hi havia republicans liberals i demòcrates conservadors que feien confluir una mica els dos partits sembla que s'han acabat. Als Estats Units el vot no és obligatori. El finançament que respon a interessos determinats no està sotmès a control, i no tenim un tercer partit al centre capaç d'obligar demòcrates i republicans a competir pels vots en aquesta zona de l'espectre polític. De manera que hem perdut la capacitat de fer coses importants i difícils plegats. Les reformes que ens calen -la reforma del sistema impositiu, la reforma fiscal, la reforma del sistema de salut i la política energètica- són importants i difícils i només es podran fer actuant plegats. "Molts dels que estimem el vostre país -diu Johansson- no veiem d'on pot venir el canvi ara per ara als Estats Units. Veiem totes les barreres que us impedeixen fer un canvi fonamental i estructural. Sembla que hagueu perdut la vostra fantàstica capacitat d'adaptar-vos políticament".

stats